Avui, dia 7 d'octubre, inauguro el meu blog personal. Feia temps que en volia tenir un, però no trobava el motiu per fer-lo. Des de ben petit, el món de l'esport m'apassiona i la majoria de les coses que faig tenen una relació molt directa amb ell. És per això que aquest blog personal tocarà bàsicament i exclusiva el "meu" món de l'esport.
Després de 18 anys jugant a futbol, entrenant de valent i sacrificant moltes coses, vaig començar a pensar que era el moment de canviar d'esport, de provar altres coses que em cridaven molt l'atenció i que per raons de compatibilitat no podia fer. Encara sóc relativament jove, 24 anys, i la meva condició física és correcta, per tant, era conscient que si volia canviar d'activitat física i competir dintre de les meves possibilitats no em podia encantar.
Dit i fet, tot va començar quan vaig veure un reportatge emès per Canal+ sobre la Marathon des Sables. Per a mi, va ser una sorpresa enorme veure que un dels meus ídols futbolístics que havia penjat les botes de futbol es dedicava ara a un esport totalment diferent. Parlo del Luís Enrique Martínez, ex jugador del FC Barcelona, entre d'altres. El Luís Enrique va continuar la seva vida fent esport, i de quina manera! Marathons, pedalades i Triathlons! Sempre he admirat la gent capaç de superar-se contínuament. Gent que estima l'esport, que és capaç de gaudir entrenant tot i sacrificar moltes coses i que té un objectiu o una missió, i de ben segur que l'assoleix.
Aquell reportatge em va impactar, la duresa de Sables és inimaginable. Córrer pel desert, durant una setmana, a temperatures molt altes i amb tirades llargues de quilòmetres diaris. Per si tot això fos poc, cada participant havia de portar a sobre tot el que necessitava: roba, alimentació... Quan no es corria, el descans tampoc era luxós, ni molt menys. Els participants descansaven en Haimas (tendes típiques del desert), on el matalàs era el terra. Per tant, comoditat ben poca.
Les meves sorpreses no es van acabar aquí veient el reportage. En l'equip del Luís Enrique vaig identificar una cara! Una persona que feia molt que no veia i que no tenia cap idea que estigués en aquest "mundillo". El Marcel Batlle, un antic company d'escola, participava a Sables. Al llarg del reportatge vaig poder confirmar la impressió que tenia sobre el Luís Enrique. Una persona molt enrotllada i d'una senzillesa espectacular malgrat ser un ex futbolista de certa importància. Els futbolistes acostumen a viure en una bombolla, aïllats de la realitat, i, per a mi, va ser genial veure com el "Lucho" es barrejava, sense cap problema, amb tots els corredors de Sables.
Com ell mateix va dir, "aquí, en aquestes curses, jo sóc un més. Ho faig per passar-m'ho bé i gaudeixo moltíssim. Estic practicant un esport que no és el meu, per tant, sóc un aficionat més".
Com a periodista que sóc, la tafaneria forma part del meu caràcter i, per tant, vaig investigar per tal de contactar amb el Marcel Batlle i cada cop m'anava interessant més i més per aquests esdeveniments esportius, sobretot els triatlons.
De rebot, em vaig apuntar a l'equip de Triatló del C.N.VIC-ETB. Un dia que acompanyava un amic, que vol preparar les oposicions de bomber, a apuntar-se a classes de natació, vaig veure que allà hi havia un equip de triatló. No m'ho vaig pensar gens. Era el moment de fer el pas i canviar. El futbol m'encanta, sóc feliç jugant i m'ha donat coses molt bones a la vida, però, a diferència del que pensava anteriorment, el futbol no ho és tot.
Des de l'abril passat que estic apuntat a l'equip i les sensacions són genials. He trobat un grup fascinant. Tots són molt bona gent i el tracte que m'han brindat és brillant. De moment, ja he fet dues curses. Concretament, el Triatló Sprint de La Vila i el Triatló Sprint de Puigcerdà. El debut va ser especial. Córrer a casa, a Barcelona, ciutat en la qual he viscut durant 19 anys i on tinc bona part de la meva família, va ser una sensació especial. El resultat era el de menys, volia veure que se sentia, i les sensacions van ser molt i molt bones. L'ambient és esplèndid. La coordialitat entre els corredors es fa palesa en tot moment, no com en el futbol.
Després va venir Puigcerdà. Ja portava una mica més de temps entrenant i vaig millorar el resultat considerablement. Dos triatlons molt diferents que només coincidien en les distàncies (750m nadant, 20km de bicicleta de carretera i 5km de cursa a peu). El primer era multitudinari, el segon molt més familiar. En l'un es nadava al mar i en l'altre en un llac. En l'un, el ciurcuit de bici era completament pla i urbà i, en l'altre, hi havia un últim pendent pronunciat i transcorria majoritàriament per carretera. En el primer, la cursa a peu es feia prop del mar i, en el segon, a 1300 metres d'alçada... i així trobaríem moltes més diferències.
La veritat és que per ser una introducció m'he allargat bastant. Sempre que em poso a escriure em passa això. Intentaré ser més breu en les properes entrades.
Sort a tots i a fer KM!!!
Vinchen
