Del 8 al 15 de setembre vaig estar a vacances a Menorca. Els avis de l'Alba tenen una casa allà i com que la nostre butxaca no està per gaires alegries Menorca semblava una bona opció. En principi la idea era anar a Dubrovnik, a la costa de Croàcia i desconectar 100%.
Quan la idea de fer l'Extreme Man ja estava fora del meu cap, l'Alba va tornar a insitir en la idea, suposo que en el fons sabia que em feia gràcia fer aquest tri, així que vaig anar a fer ràpidament la inscripció per no quedar-me fora i a tornar a canviar el xip, jeje.
L'estada a Menorca ha estat molt divertida. Feia molts anys que no hi estava i la veritat és que és un lloc paradisíac a tocar de Barcelona. Només veure les aigües cristalines o turqueses que banyen totes les seves platges i cales et fan venir unes ganes boges de nadar cosa que normalment em costa bastant.
El temps ha acompanyat bastant, tot i que a Menorca varia molt sovint degut als vents que bufen allà.
Com ja em temia, el dia de la cursa va fer una calor exagerada! Però tot i així ho vaig aguantar prou bé.
Tenia moltes ganes de fer aquest Tri. Menorca és un lloc ideal per a la pràctica de l'esport a l'aire lliure, la distància 70.3 també m'agrada molt i coneixia forces amics que també hi participaven. En resum es presentava un gran dia i, al final, així va ser.
La natació va ser molt plàcida. Tot i nedar sense neopré la temperatura de l'agua a les 7:30 no era freda. Va ser una sortida molt neta, potser perquè no erem més de 300 participants. L'aigua també estava força calmada i suposo que tot va influir. Vaig nadar els 1900m en 35 min. tenint en compte que no sóc un gran nedador, i que des de Nice els meus entrenaments de natació han baixat molt, estic prou satisfet.
La bici va ser sens dubte la bona notícia del dia. Des de bon principoi em trobava amb bones cames per apretar i així va ser fins el final. El recorregut era exigent tot i que no hi havia molt desnivell. El fet que fossin tobogans constantment podia passar factura a les cames però per sort tot va anar bé. Bé, quasi tot, em va caure una sanció de 5 minuts per anar a roda segons els jutges. Cadascú treurà les seves pròpies conclusions però us asseguro que anava a més de 4 metres i no estava treient cap avantatge d'això. Ja sé que la distància són 7 m, però era una part del recorregut que es feia un bucle i els carrils eren estrets...
Arribo a la T2 després de recórrer els 90 km de bici en 2h34 min a un promig de 35 km/h, la qual cosa no estava gens malament. Més tard a la classifiació vaig veure que vaig fer el 30 millor temps en el tram de bici, per tant, les coses havien anat bé damunt la cabra.
El tram de córrer va ser diferent al que havia viscut fins el moment. Primer vaig sortir engoixat i més fort del que em tocava per culpa d'aquella eterna espera de 5 min que vaig fer al penalty box. Els primers km anava realment ràpid. Evidentment, em va passar factura i vaig baixar una mica el ritme. La mitja marató és una distància que m'agrada i creia que podia fer un bon temps. La veritat és que entre l'apretada que vaig fer a la bici, el fort inici del tram de cursa a peu i les famoses pujades (3) a la Torre de Fornells van impedir que anés al ritme que jo volia. Tot i així vaig aconaseguir ser Finisher després de competir durant 5h i 8 minuts acant el 56º de la classifiació general i el 5º del meu grup d'edat.
Els dies següent a l'illa van ser de relax total i de molt menjar, jo crec que massa i tot, jejejeje. Arròs caldòs de peix, paella de llagosta, gelats, pomada... masses excessos, no? Qué cony, que estava de vacances!
salut!
vinchen
