IronMan Regensburg 2011: Un més al sac i marca personal!

Ho sé, no tinc perdó. He estat més de mig any sense actualitzar el blog...quina barra!

Si us dic que no he tingut temps...mentiria, però la veritat és que entre la feina i els entrenaments, no em venia gaire de gust tancar-me a casa i posar-me a escriure...Ara que la temporada està més calmadeta crec que és un bon moment per tornar a posar ordre al blog.

No repassaré tot el que ha passat en els darrers 7 mesos perquè no acabaria mai i tampoc tinc intensió d'aburrir als pocs que ho llegiu!

Com la majoria sabeu aquesta temporada tenia com a gran objectiu el IronMan de Regensburg . Durant els mesos anteriors de preparació he anat fent curses diverses amb la mirada posada al 7 d'agost de 2011, on volia millorar el meu temps de l'Ironman que havia fet al 2010, Niça.

A priori baixa temps era relativamrnt fàcil i és que Niça va ser el meu debut i el recorregut semblava molt més exigent. Per aquesta raó els meus entrenaments no només es van centrar en millorar en les 3 disciplines sinó en mirar de cohesionar-les el màxim possible. Sabia els problemes musculars que havia tingut a la Marato del Ironman i no volia que es repetissin... Fàcil de dir, però no tan fàcil d'aconseguir.

Hores i hores de treball al gimnàs i moltes transicions bici + cursa a peu eren la recepte per arribar a Regensburg més fort que mai.

El 2011 ha estat un any molt especial per mi, tinc un nou càrreg a la feina, força interessant, i a nivell esportiu crec que he donat un salt qualitatiu. La meva primera Marató de Barcelona em va deixar un bon regust i els triatlons que he anat fent (mitja i curta distància) em feien pensar que a Regensburg podia fer un bon paper.

Només hi havia 2 coses que m'inquietaven molt! Em considero un nadador de nivell normalet, però en les curses semblava que fos un pèssim nadador! Sortia massa lluny a l'aigua dels triatleets del meu nivell en bici i cursa a peui no era capaç de comprendre el perquè.

Sabia que el problema era meu, així que analitzant-ho amb el Fabri, vem arribar a vàries conclusions per detectar els errors i corretgir-los. Moltes sessions de tècnica combinades amb gimnàs i metres, molts metres van ser la recepta. Aquí però, jo havia de posar més de la meva part. Havia de ser capaç de patir igual que quan vaig en bici o quan corro i fins aquell moment, no ho aconseguia. Quan notava que els braços em cremaven.. afluixava!

Vaig entrenar molt dur i les sensacions eren millors, pensava que estava assimilant molt bé la càrrega d'entrenaments i la meva tècnica havia millorat. Faltava veure si en cursa voldria patir nadant.

Finalment, l'altre punt que em donava mal de caps era l'alimentació. Sóc conscient que no sóc cap professional i no m'hi va la vida en una cursa...però si estic 6 mesos preparant-me per una cursa a consciència, no té sentit mirar-se una mica i vigilar el que es menja? Jo penso que si, i així ho vaig fer. Em vaig posar en contacte amb el Pau Oller, de qui tenia molt bones referències i ens vàrem posar a treballar de seguida.

El Pau em va ensenyar bàsicament a no fer invents i menjar els aliments quan toca i combinar-los de la millor manera possible.

S'apropava el gran dia, a diferència de l'any anterior arribava a l'ironman més dies abans, per aclimatar-me al lloc i reconèixer els circuits cosa que a Niça no vaig fer. Entrenar els dies abans per Regensburg em va ser de gran ajuda. Ja no anava a cegues!

Per fi va arribar el gran dia, l'espera se m'havia fet molt llarga. Tenia ganes de que comences la cursa i devorar quilometres des del primer moment. Aquesta sensació era el primer símptoma que havia fet bé les coses... i hores més tard es va demostrar que havia fet una bona feina i els resultats van sortir!

Vaig sortir de l'aigua amb unes ganes d'agafar la bici increïbles, volant per la transició pensnat que havia de recupear la mala natació que hauria fet (com sempre) però quan m'estava posant el casc per agafar la bici, la meva mare i l'Alba em van donar una de les millors notícies del dia: 1h 7min!

No és un gran temps, ni molt menys, però és més del que havia somiat i baixava el temps de Niça en gairebé 8 minuts. El dia començava bé i ara venia el meu sector preferit, al bici!

Des de que surto de la T1 fins que arribo a la T2 no va parar de ploure. Això vol dir que vaig fer 180 km amb la senyora pluja de companyia, a estones més dèbil a altres més dura. Xop de cap a peus no! No era la millor opció per afrontar la bici a tope com volia, però pensant positiu no patiria la calor inhumana de Niça.

Em vaig baixar de la bici després de 5h 24minuts. Satisfet del temps, tenia la sensació que no havia donat tot e lque tenia, però la poca experiència que tinc em deia que m'havia de guardar per la temuda marató i que a Niça tan mal em va fer!

Crec que en bona part, la pluja em va beneficiar. No em vaig sortir a la bici com volia, no. Però vaig fer un temps prou bó i amb les cames perfectes per baixar a córrer i demostrar que quan vaig bé de cames sóc un bon corredor!

La pitjor sensació del món va ser quan vaig posar els peus a terra després de 5h24min sense fer-ho els mitjos estaven xops i encartronats i les arrugues s'ahavien fet dures! Quin mal!

No tenia més remei que acostumar-me, seguir i esperar que es desfés. Vaig descuidar-me de posar uns mitjos de recanvi a la bossa de la T2 així que seguiria unes hores més amb els peus mullats!

La Marató va ser preciosa, la vaig gaudir molt! 4 voltes per un traçat urbà molt bonic que combinava vegetacó i casc urbà amb un ambient fantàstic! El meu propòsit era baixar de 3h30 min, sabia que si les cames aguantaven estava en condicions de fer-ho. Tot va anar sobre rodes fins el km 35 on vaig començar a notar que les cames ja estaven cansades que volien parar, però encara no era el moment!

Vaig apretar una mica i vaig creuar la meta del IronMan de Regensburg amb un temps total de 10h 12min i 48 segons!!!

La marató no em va sortir tot lo bé que desitjava (3h33min) però va ser fallo meu per una mala previsió de promitjos.

Vaig baixar el meu temps 1h19 minuts d'un any a l'altre i el millor de tot, vaig arribar sencer! No era un robot com a Niça! Aquesta és la millor sensació de totes! Veure que gaudeixes de la cursa per la qual estàs entrenants tot l'any!

Després d'aquesta parrafada vull donar les gràcies a tota le meva família per la paciència que tenen amb mí i per sempre estar al meu costat, al Fabri per entrenar-me i ajudar-me a superar-me, a Probike, Probike R+T per les facilitats que em brinden, al Pau Oller per aconseguir que el meu estomac sigui de ferro, a PowerBar perquè amb els seus productes he pogut entreanr i recuperar a tope i a tots els companys de batalles i entrenos que fan que la temporada sigui més divertida!

Fins la propera parada: Berga, però sempre mirant a la gran cita : Home de Ferro d'Eïvissa.

Salut!

Vinchen

Final de temporada...i inici d'una nova!

Començaré aquesta entrada parlant de l'esdeveniment més recent: El II Duatló BTT de Viladrau. L'Ajuntament de Viladrau és l'organitzador i jo amb molt de gust els hi donc un cop de mà amb tot el que puc. La veritat és que tot va anar sobre rodes. El nombre de participants d'una edició a l'altre ha crescut molt! Tot i així l'organització ha estat prou bona i la gran majoria de duatletes han quedat meravellats amb la cursa! Seguirem treballant per millorar-nos any rera any.

Pel que fa a la meva temporada, dir que tot i que no ho tenia pensat, vaig allargar-la una mica més. El volum d'entrenaments va baixar en picat després de l'últim triatló, però vaig participar a 2 curses més. Una va ser la Burriac Xtrem 2010 i l'altre la Jean Bouin.

Guardo molt bon record de la Burriac. Era el meu debut en curses de muntanya (bona cursa per debutar!) i tot i la duresa (26 km amb 1300m de desnivell) no em va anar malament. Vaig quedar el 60 de 400 amb un temps de 2h i 39 minuts. Vaig disfrutar molt de l'ambient, les vistes i el recorregut tècnic de la cursa. Durant la setmana següent vaig estar força trinxat a nivell muscular i això em va passar factura a la Jean Bouin. La mevaintenció era la de rebaixar la meva marca en aquesta cursa (38'24''), però era conscient que seria molt complicat degut al poc entrenament que portava i al poc temps de recuperació que havia tingut.

Vaig anar a córrer la Jean Bouin, amb en Sergi, un bon amic que s'ha aficionat a córrer i està preparant La Mitja de Granollers. Tal com li va anar el 10000, no en tinc cap dubte que faqrà un paper digne a Granollers al mes de febrer.

De la meva cursa només dir que vaig cometre el mateix error de l'any passat de fer massa ràpid, per les meves possibilitats, el primer 5000 (18'17''). El Paral.lel em va tornar a jugar una mala passada, i es que entre  el poc entrenament i el ventet de cara que bufava no vaig anar gens còmode en el darrer tram. Al final vaig creuar la meta en 39'. Una mica més lent que l'any passat!

Aquestes dues curses no sé si formen part de la temporada passada o d'aquesta que comença. En qualsevol cas no estava al meu nivell físic òptim, que des d'aquest proper dilluns, començaré a entrenar per afrontar una temporada que serà molt llarga i dura però que em motiva molt!

Salut!

Vinchen

Garmin Barcelona Triathlon

El triatló de Barcelona era la última cita de la temporada de triatló i la veritat és que ja en tenia ganes. Per ser la meva temporada sencera de triatló deu nidó lo exigent i completa que ha estat. La veritat és que la he gaudit molt i ja tinc  ganes de pensar en la vinent, però això sí, primer a desconectar del tot unes setmanetes que bona falta em fa.

El Triatló de Barcelona és una prova especial. És a Barcelona, pero llocs on vaig a córrer sovint, i e llloc on vaig debutar en distància olímpica. Tenia moltes ganes de repetir i de fet, em vaig estar preparant escpecificament per fer un bon paper. La llarga distància m'havia fet perdre una mica de xispa i sentia que no corria tot lo ràpid que podia o era capaç abans.

Ha estat un mes de molts entrenos i competicions de curta per agafar el tó i estar preparat per la gran cita.

Maulauradament, els darrers dies abans la cursa em vaig enterar de certes coses que no em van agradar gens i em van fer perdre una mica la il.lusió que tenia per competir-hi. La primera decepció va ser l'orde de sortida. Sorprenentment tots els federats sortíem a la número 5 independentment del nostre temps estimat. El que era pitjor és que davant nostre sortirien unes 1000 persones i que moltes d'elles debutaven en triatló aquell diumenge... la cosa no pintava gaire bé i és que el circuit de bici seria tot un caos...

Diumenge al matí arribo a Boxes amb molt de temps...però el desordre per entrar i l'excursió que s'havia de fer per arribar van fer que m'haguès de posar el neopré amb presses i cap a la sortida.

Un cop situat a la sorra puc veure la sortida anterior a la meva en la qual puc observar que incomprensiblement la majoria dels participants escurcen el reccoregut de natació corrents per la vora del mar... Em va quedar grabada aquesta imatge. Em preguntava si a la meva sortida, la de federats això passaria i evidentment, va passar. L'altre gran caos va arribar al'hora de treure la bici del box...quina cua que hi havia. Entenc que erem molts participants, però faltava personal per fer la gestió i el lloc no era el més adient.

Oblidant tot això i centrant-me en la cursa, vaig gaudir molt i molt! Com sempre vaig nedar de manera molt discreta, fent un parcial de 30 min. En bici, sector en el que em trobo molt fort últimament les coses van anar de fàbula tot i que la gentada que hi havia al circuit i s'havia d'esquivar era realment perillòs. Val a dir que vaig trobar un magnífic grup de triatletes per donar relleus durant les 3 voltes al traçat i volar fins a la T2. El parcial de bici parla per si sol, 51 min a mitja de 38'5km/h i 27 millor temps a la general.

Era conscient que a la bici havia anat molt bé i volia reafirmar-me en la cursa a peu. Em notava bé de cames i creia que podia fer els 10km a bon ritme. Les setmanes prèvies a la cursa havia fet moltes sèries per millorar la xispa i el ritme en cursa i crec que van donar els seus fruits. Vaig completar el tram a peu un 40 min, lluny de la meva marca personal però content per ser capaç de tornar a rodar a ritmes prou bons.

Tant en bicicleta com corrent vaig adelantar a molta gent, però clar, al haver organitzat les sortides tant malament era molt complicat preveure com anava a la classificació. Arribo a meta i i l'arc d'arribada de el cronometre parat! un altre olé per l'organització! només comptaven el temps dels èlit? quina vergonya!

Al cap d'unes hores veig la classificació final: 2h07' i el 51 classificat. No està gens malament. En la modalitat Olímpica corrien prop de 2000 persones. A més, miro la classificació final dels èlit i sorprenent veig que he guanyat a 5 d'ells. Evidentment no eren pros del triatló com els 15 primers però bé, els resultats són els que són.

Ara inicio unes 2-3 setmanes de relax total, sense fer res d'esport i menjar de tot que ja em toca! La veritat que porto una setmana sense fer res i ja em pica el cuc, no sé si ho aguantaré. Mentrestant m'entretenc planificant la temporada vinent, que es presenta fantàstica i, treballant de valent en un nou projecte que ja us explicaré d'aquí poc. Estic entusiasmat!

Salut!

Vinchen

De cursa a cursa

Des d'el dia 12 de setembre porto competint cada cap de setmana. En total són 6 triatlons en 6 setmanes. Una dura preparació que espero dongui els seus fruits diumenge vinent en la que serà la darrera prova per mi d'aquesta temporada triatlètica.

Després d'haver centrar bona part de la temporada a la llarga distància, volia concloure aquesta competint en distància curta en algunes curses a Catalunya. La idea era agafar aquella xispa que necessitava per fer un bon paper al Triatló de Barcelona. Tossa, Salou, Calafell i Vilanova m'han servit molt per agafar aquest tó i per veure adonar-me que tot i l'alçada que estem de temporada i la canya que m'he fotut estic proy bé...això sí, ja tinc ganes de descansar.

Malauradament tant a Tossa com  a Vilanova es va suspendre el tram de ciclisme per precaució. La veritat és que tinc ganes de fer km i kms en bici. Menorca em va sortir molt bon parcial i volia confirmar-me al mític traçat de Tossa... un altre cop serà!

La millor cursa d'aquest darrer mes ha estat Salou sens dubte. Vaig finalitzar la cursa en la posició 75 de 800 i amb boníssimes sensacions. Conscient que la disciplina que pitjor porto és la natació decideixo dedicar-li més temps a entrenar-la sempre pensant en fer el millor paper possible a Barcelona.

Calafell va anar prou be, nadant millor del que esperava però fent una cursa a peu una mica per sota de les meves possibilitats. Sembla ser que no pot sortir tot rodó mai!

M'he entrenat de valent i tot i que aquesta setmana prèvia al Triatló de Barcelona estarà passada per aigua i no entrenaré gaire crec que arribo en un bon moment de forma a la cursa final de temporada.

Ja veurem com em va...però els darrers aconteixements per part de l'organització han fet que perdi una mica la motivació que tenia per aquesta cursa. Espero que tot quedi en un mal entès i el dia de la cursa tot vagi sobre rodes, tant l'organització com la meva actuació.

Per cert, en una mica més d'un mes ja tornem a tenir aquí el Duatló de Viladrau! Enguany la prova és puntuable així que sens dubte tot serà molt millor. Les inscripcions ja estan obertes! No us ho perdeu! Jo no m'ho perdré!

http://duatloviladrau.blogspot.com/

Salut!

Extreme Man 113 Menorca + vacances

Del 8 al 15 de setembre vaig estar a vacances a Menorca. Els avis de l'Alba tenen una casa allà i com que la nostre butxaca no està per gaires alegries Menorca semblava una bona opció. En principi la idea era anar a Dubrovnik, a la costa de Croàcia i desconectar 100%.

Quan la idea de fer l'Extreme Man ja estava fora del meu cap, l'Alba va tornar a insitir en la idea, suposo que en el fons sabia que em feia gràcia fer aquest tri, així que vaig anar a fer ràpidament la inscripció per no quedar-me fora i a tornar a canviar el xip, jeje.

L'estada a Menorca ha estat molt divertida. Feia molts anys que no hi estava i la veritat és que és un lloc paradisíac a tocar de Barcelona. Només veure les aigües cristalines o turqueses que banyen totes les seves platges i cales et fan venir unes ganes boges de nadar cosa que normalment em costa bastant.

El temps ha acompanyat bastant, tot i que a Menorca varia molt sovint degut als vents que bufen allà.

Com ja em temia, el dia de la cursa va fer una calor exagerada! Però tot i així ho vaig aguantar prou bé.

Tenia moltes ganes de fer aquest Tri. Menorca és un lloc ideal per a la pràctica de l'esport a l'aire lliure, la distància 70.3 també m'agrada molt i coneixia forces amics que també hi participaven. En resum es presentava un gran dia i, al final, així va ser.

La natació va ser molt plàcida. Tot i nedar sense neopré la temperatura de l'agua a les 7:30 no era freda. Va ser una sortida molt neta, potser perquè no erem més de 300 participants. L'aigua també estava força calmada i suposo que tot va influir. Vaig nadar els 1900m en 35 min. tenint en compte que no sóc un gran nedador, i que des de Nice els meus entrenaments de natació han baixat molt, estic prou satisfet.

La bici va ser sens dubte la bona notícia del dia. Des de bon principoi em trobava amb bones cames per apretar i així va ser fins el final. El recorregut era exigent tot i que no hi havia molt desnivell. El fet que fossin tobogans constantment podia passar factura a les cames però per sort tot va anar bé. Bé, quasi tot, em va caure una sanció de 5 minuts per anar a roda segons els jutges. Cadascú treurà les seves pròpies conclusions però us asseguro que anava a més de 4 metres i no estava treient cap avantatge d'això. Ja sé que la distància són 7 m, però era una part del recorregut que es feia un bucle i els carrils eren estrets...

Arribo a la T2 després de recórrer els 90 km de bici en 2h34 min a un promig de 35 km/h, la qual cosa no estava gens malament. Més tard a la classifiació vaig veure que vaig fer el 30 millor temps en el tram de bici, per tant, les coses havien anat bé damunt la cabra.

El tram de córrer va ser diferent al que havia viscut fins el moment. Primer vaig sortir engoixat i més fort del que em tocava per culpa d'aquella eterna espera de 5 min que vaig fer al penalty box. Els primers km anava realment ràpid. Evidentment, em va passar factura i vaig baixar una mica el ritme. La mitja marató és una distància que m'agrada i creia que podia fer un bon temps. La veritat és que entre l'apretada que vaig fer a la bici, el fort inici del tram de cursa a peu i les famoses pujades (3) a la Torre de Fornells van impedir que anés al ritme que jo volia. Tot i així vaig aconaseguir ser Finisher després de competir durant 5h i 8 minuts acant el 56º de la classifiació general i el 5º del meu grup d'edat.

Els dies següent a l'illa van ser de relax total i de molt menjar, jo crec que massa i tot, jejejeje. Arròs caldòs de peix, paella de llagosta, gelats, pomada... masses excessos, no? Qué cony, que estava de vacances!

salut!

vinchen

Alpe d'Huez

Porto molt de retard així que repassaré breument les darreres curses i llocs on he estat en diferents entrades.

El primer gran destí durant els mesos d'estiu va ser a els Alps francesos, concretament a Alpe d'Huez. La idea era fer una setmana de bons entrenaments i aprofitar per competir el dijous en el triatló de l'Alpe d'Huez de curta distància. Tothom m'havia parlat molt bé d'aquest tri i la veritat és que tot el que m'havien dit era cert! triatló molt ben organitzat. ambient fantàstic, natació espectacular, tram de bici molt exigent pujant els 21 viratges mítics d'aquest SENYOR PORT i una cursa a peu que es fa dureta per això de córrer en alçada (1.800m) i amb desnivell.

Evidentment la setmana no es va reduïr a aquest dia ni molt menys. Vaig tindre la sort de compartir estància i entrenaments amb veritables cracks del triatló com el Marcel Zamora i el Cesc Godoy. Això de compartir entrenaments és una manera de parlar, ja que nadant, només compartíem piscina, en bici mirava d'anar a roda seva en plà, a la que començava el port els perdia molt ràpidament i no cal què us digui lo ràpid que corren tots dos. Tot i així va ser molt divertit poder veure el ritme d'entrenaments que porten i la vida que segueix un professional quan estan preparant curses importants.

Per altre banda vaig tindre el plaer de compartir estància i també entrenaments amb dos magnífiques persones i grans triatletes (tot i que ells dos són humans) com són el Xavi Arenes i el Martí Milla. Em vaig riure molt amb ells i la setmana va ser una experiència inolvidable. Sens dubte un dia que crec que tots 5 recordarem sempre serà el dissabte que vàrem fer la tirada llarga de bici imitant el recorregut de la gran marxa cicloturista Marmotte. Sensacions indescriptibles al enfilar-se per aquells ports. Croix de Fer, Télégraph, Galibier. Col du Lautaret... vistes espectaculars, indrets d'insomni, rampes, rampes i més rampes i un ambient ciclista que mai fins aquell moment havia palpat!

Gràcies a tots 4 per la magnífica setmana. No voldria oblidar-me d'altres persones amb qui també vaig conviure durant l'estada als Alps i em van tractar molt bé com el Nico, la seva dona, la Noe i la Marta.

Vinchen

Hi ha vida després de Niça

Tri de La Vila 2009

Tri de La Vila 2010 

Després de fer l'IM de Niça sembla que ja està tot fet, que no hi ha gaire cosa més a fer. Això és totalment fals! És cert que he descansat unes dos setmanes de relax total (el cos m'ho demanava) però mica en mica ja tornem al ritme d'entrenaments i a les competicions, que al final són la salsa dels entrenaments. Diumenge passat vaig fer el Triatló de La Vila. La veritat és que no tenia pensat fer-lo, però com que va ser el meu debut com a triatleta em feia gràcia repetir. Arribava amb només un entreno de cursa a peu i un de bici a les cames post Niça. Molt poqueta cosa, però era conscient que era un entrenament més de cara a tornar a agafar un bon to físic.

Fa un any que estic fent triatló i la veritat és que estic encantat. M'encanta aquest esport i aquesta dedicació i passió durarà anys i panys!

Pel que fa a la cursa, dir que d'un any a l'altre he baixat el meu registre 7 minuts i unes 450 posicions. No està gens malament. Destacar com a nota negativa que enguany he nadat més lent que en el meu debut. Encara em passen factura els 3800 metres de Niça i la manca de metres acumulats que porto en dita disciplina.

Per la restam content, i més o menys, dintre del que tenia previst. Encara estem refent-nos del IM, per tant, molt satisfet. Deixo una foto comparativa del Triatló de La V ila 2009 i del de 2010. Han passat quasi 365 dies i moltes hores d'entrenament. Jo em veig igual però.

Aquest dilluns vinent marxo una setmaneta a Alpe d'Huez a entrenar una mica per allà, gaudir del paissatge i la bona companyia i a fer el Triatló de l'Alpe d'Huez. Ja us explicarè com ha anat. Suposo que tornaré rebentat de tants entrenaments amb companys de molt nivell.

Salut a tots!

Vinchen