divendres, 26 d’agost de 2011

IronMan Regensburg 2011: Un més al sac i marca personal!




Ho sé, no tinc perdó. He estat més de mig any sense actualitzar el blog...quina barra!

Si us dic que no he tingut temps...mentiria, però la veritat és que entre la feina i els entrenaments, no em venia gaire de gust tancar-me a casa i posar-me a escriure...Ara que la temporada està més calmadeta crec que és un bon moment per tornar a posar ordre al blog.

No repassaré tot el que ha passat en els darrers 7 mesos perquè no acabaria mai i tampoc tinc intensió d'aburrir als pocs que ho llegiu!

Com la majoria sabeu aquesta temporada tenia com a gran objectiu el IronMan de Regensburg . Durant els mesos anteriors de preparació he anat fent curses diverses amb la mirada posada al 7 d'agost de 2011, on volia millorar el meu temps de l'Ironman que havia fet al 2010, Niça.

A priori baixa temps era relativamrnt fàcil i és que Niça va ser el meu debut i el recorregut semblava molt més exigent. Per aquesta raó els meus entrenaments no només es van centrar en millorar en les 3 disciplines sinó en mirar de cohesionar-les el màxim possible. Sabia els problemes musculars que havia tingut a la Marato del Ironman i no volia que es repetissin... Fàcil de dir, però no tan fàcil d'aconseguir.

Hores i hores de treball al gimnàs i moltes transicions bici + cursa a peu eren la recepte per arribar a Regensburg més fort que mai.

El 2011 ha estat un any molt especial per mi, tinc un nou càrreg a la feina, força interessant, i a nivell esportiu crec que he donat un salt qualitatiu. La meva primera Marató de Barcelona em va deixar un bon regust i els triatlons que he anat fent (mitja i curta distància) em feien pensar que a Regensburg podia fer un bon paper.

Només hi havia 2 coses que m'inquietaven molt! Em considero un nadador de nivell normalet, però en les curses semblava que fos un pèssim nadador! Sortia massa lluny a l'aigua dels triatleets del meu nivell en bici i cursa a peui no era capaç de comprendre el perquè.

Sabia que el problema era meu, així que analitzant-ho amb el Fabri, vem arribar a vàries conclusions per detectar els errors i corretgir-los. Moltes sessions de tècnica combinades amb gimnàs i metres, molts metres van ser la recepta. Aquí però, jo havia de posar més de la meva part. Havia de ser capaç de patir igual que quan vaig en bici o quan corro i fins aquell moment, no ho aconseguia. Quan notava que els braços em cremaven.. afluixava!

Vaig entrenar molt dur i les sensacions eren millors, pensava que estava assimilant molt bé la càrrega d'entrenaments i la meva tècnica havia millorat. Faltava veure si en cursa voldria patir nadant.

Finalment, l'altre punt que em donava mal de caps era l'alimentació. Sóc conscient que no sóc cap professional i no m'hi va la vida en una cursa...però si estic 6 mesos preparant-me per una cursa a consciència, no té sentit mirar-se una mica i vigilar el que es menja? Jo penso que si, i així ho vaig fer. Em vaig posar en contacte amb el Pau Oller, de qui tenia molt bones referències i ens vàrem posar a treballar de seguida.

El Pau em va ensenyar bàsicament a no fer invents i menjar els aliments quan toca i combinar-los de la millor manera possible.

S'apropava el gran dia, a diferència de l'any anterior arribava a l'ironman més dies abans, per aclimatar-me al lloc i reconèixer els circuits cosa que a Niça no vaig fer. Entrenar els dies abans per Regensburg em va ser de gran ajuda. Ja no anava a cegues!

Per fi va arribar el gran dia, l'espera se m'havia fet molt llarga. Tenia ganes de que comences la cursa i devorar quilometres des del primer moment. Aquesta sensació era el primer símptoma que havia fet bé les coses... i hores més tard es va demostrar que havia fet una bona feina i els resultats van sortir!


Vaig sortir de l'aigua amb unes ganes d'agafar la bici increïbles, volant per la transició pensnat que havia de recupear la mala natació que hauria fet (com sempre) però quan m'estava posant el casc per agafar la bici, la meva mare i l'Alba em van donar una de les millors notícies del dia: 1h 7min!

No és un gran temps, ni molt menys, però és més del que havia somiat i baixava el temps de Niça en gairebé 8 minuts. El dia començava bé i ara venia el meu sector preferit, al bici!

Des de que surto de la T1 fins que arribo a la T2 no va parar de ploure. Això vol dir que vaig fer 180 km amb la senyora pluja de companyia, a estones més dèbil a altres més dura. Xop de cap a peus no! No era la millor opció per afrontar la bici a tope com volia, però pensant positiu no patiria la calor inhumana de Niça.

Em vaig baixar de la bici després de 5h 24minuts. Satisfet del temps, tenia la sensació que no havia donat tot e lque tenia, però la poca experiència que tinc em deia que m'havia de guardar per la temuda marató i que a Niça tan mal em va fer!

Crec que en bona part, la pluja em va beneficiar. No em vaig sortir a la bici com volia, no. Però vaig fer un temps prou bó i amb les cames perfectes per baixar a córrer i demostrar que quan vaig bé de cames sóc un bon corredor!

La pitjor sensació del món va ser quan vaig posar els peus a terra després de 5h24min sense fer-ho els mitjos estaven xops i encartronats i les arrugues s'ahavien fet dures! Quin mal!

No tenia més remei que acostumar-me, seguir i esperar que es desfés. Vaig descuidar-me de posar uns mitjos de recanvi a la bossa de la T2 així que seguiria unes hores més amb els peus mullats!

La Marató va ser preciosa, la vaig gaudir molt! 4 voltes per un traçat urbà molt bonic que combinava vegetacó i casc urbà amb un ambient fantàstic! El meu propòsit era baixar de 3h30 min, sabia que si les cames aguantaven estava en condicions de fer-ho. Tot va anar sobre rodes fins el km 35 on vaig començar a notar que les cames ja estaven cansades que volien parar, però encara no era el moment!

Vaig apretar una mica i vaig creuar la meta del IronMan de Regensburg amb un temps total de 10h 12min i 48 segons!!!

La marató no em va sortir tot lo bé que desitjava (3h33min) però va ser fallo meu per una mala previsió de promitjos.

Vaig baixar el meu temps 1h19 minuts d'un any a l'altre i el millor de tot, vaig arribar sencer! No era un robot com a Niça! Aquesta és la millor sensació de totes! Veure que gaudeixes de la cursa per la qual estàs entrenants tot l'any!

Després d'aquesta parrafada vull donar les gràcies a tota le meva família per la paciència que tenen amb mí i per sempre estar al meu costat, al Fabri per entrenar-me i ajudar-me a superar-me, a Probike, Probike R+T per les facilitats que em brinden, al Pau Oller per aconseguir que el meu estomac sigui de ferro, a PowerBar perquè amb els seus productes he pogut entreanr i recuperar a tope i a tots els companys de batalles i entrenos que fan que la temporada sigui més divertida!

Fins la propera parada: Berga, però sempre mirant a la gran cita : Home de Ferro d'Eïvissa.

Salut!

Vinchen

4 comentaris:

  1. Siempre es agradable leer buenas noticias de un compañero, enhorabuena por tu éxito!!
    Nos vemos en Berga ;)
    Un abrazo,

    Fer (La Salle Triatló)

    ResponElimina
  2. gracias Fer! Nos vemos pronto

    Un saludo!

    ResponElimina
  3. Enhorabuena por el Triatlon de Regensburg!
    He leído tu blog con emoción.
    Saludos desde Valencia, somos primos de Pere, de Esports Serrabasa, Vic.
    Otro primo mío, militar (cumple pronto 40 tacos!), ganó el 7 de mayo los 100km de Ronda con su equipo, y me emociona siempre el tesón y la ilusión con que os preparáis.
    Sigue así, macu!!

    ResponElimina
  4. Muchas gracias por los comentarios. Son todo un halago! Ya estoy preparando la próxima!

    Un saludo!

    ResponElimina