divendres, 3 de desembre del 2010

Final de temporada...i inici d'una nova!






Començaré aquesta entrada parlant de l'esdeveniment més recent: El II Duatló BTT de Viladrau. L'Ajuntament de Viladrau és l'organitzador i jo amb molt de gust els hi donc un cop de mà amb tot el que puc. La veritat és que tot va anar sobre rodes. El nombre de participants d'una edició a l'altre ha crescut molt! Tot i així l'organització ha estat prou bona i la gran majoria de duatletes han quedat meravellats amb la cursa! Seguirem treballant per millorar-nos any rera any.

Pel que fa a la meva temporada, dir que tot i que no ho tenia pensat, vaig allargar-la una mica més. El volum d'entrenaments va baixar en picat després de l'últim triatló, però vaig participar a 2 curses més. Una va ser la Burriac Xtrem 2010 i l'altre la Jean Bouin.

Guardo molt bon record de la Burriac. Era el meu debut en curses de muntanya (bona cursa per debutar!) i tot i la duresa (26 km amb 1300m de desnivell) no em va anar malament. Vaig quedar el 60 de 400 amb un temps de 2h i 39 minuts. Vaig disfrutar molt de l'ambient, les vistes i el recorregut tècnic de la cursa. Durant la setmana següent vaig estar força trinxat a nivell muscular i això em va passar factura a la Jean Bouin. La mevaintenció era la de rebaixar la meva marca en aquesta cursa (38'24''), però era conscient que seria molt complicat degut al poc entrenament que portava i al poc temps de recuperació que havia tingut.

Vaig anar a córrer la Jean Bouin, amb en Sergi, un bon amic que s'ha aficionat a córrer i està preparant La Mitja de Granollers. Tal com li va anar el 10000, no en tinc cap dubte que faqrà un paper digne a Granollers al mes de febrer.

De la meva cursa només dir que vaig cometre el mateix error de l'any passat de fer massa ràpid, per les meves possibilitats, el primer 5000 (18'17''). El Paral.lel em va tornar a jugar una mala passada, i es que entre  el poc entrenament i el ventet de cara que bufava no vaig anar gens còmode en el darrer tram. Al final vaig creuar la meta en 39'. Una mica més lent que l'any passat!

Aquestes dues curses no sé si formen part de la temporada passada o d'aquesta que comença. En qualsevol cas no estava al meu nivell físic òptim, que des d'aquest proper dilluns, començaré a entrenar per afrontar una temporada que serà molt llarga i dura però que em motiva molt!

Salut!

Vinchen

dilluns, 25 d’octubre del 2010

Garmin Barcelona Triathlon





El triatló de Barcelona era la última cita de la temporada de triatló i la veritat és que ja en tenia ganes. Per ser la meva temporada sencera de triatló deu nidó lo exigent i completa que ha estat. La veritat és que la he gaudit molt i ja tinc  ganes de pensar en la vinent, però això sí, primer a desconectar del tot unes setmanetes que bona falta em fa.

El Triatló de Barcelona és una prova especial. És a Barcelona, pero llocs on vaig a córrer sovint, i e llloc on vaig debutar en distància olímpica. Tenia moltes ganes de repetir i de fet, em vaig estar preparant escpecificament per fer un bon paper. La llarga distància m'havia fet perdre una mica de xispa i sentia que no corria tot lo ràpid que podia o era capaç abans.

Ha estat un mes de molts entrenos i competicions de curta per agafar el tó i estar preparat per la gran cita.
Maulauradament, els darrers dies abans la cursa em vaig enterar de certes coses que no em van agradar gens i em van fer perdre una mica la il.lusió que tenia per competir-hi. La primera decepció va ser l'orde de sortida. Sorprenentment tots els federats sortíem a la número 5 independentment del nostre temps estimat. El que era pitjor és que davant nostre sortirien unes 1000 persones i que moltes d'elles debutaven en triatló aquell diumenge... la cosa no pintava gaire bé i és que el circuit de bici seria tot un caos...

Diumenge al matí arribo a Boxes amb molt de temps...però el desordre per entrar i l'excursió que s'havia de fer per arribar van fer que m'haguès de posar el neopré amb presses i cap a la sortida.
Un cop situat a la sorra puc veure la sortida anterior a la meva en la qual puc observar que incomprensiblement la majoria dels participants escurcen el reccoregut de natació corrents per la vora del mar... Em va quedar grabada aquesta imatge. Em preguntava si a la meva sortida, la de federats això passaria i evidentment, va passar. L'altre gran caos va arribar al'hora de treure la bici del box...quina cua que hi havia. Entenc que erem molts participants, però faltava personal per fer la gestió i el lloc no era el més adient.

Oblidant tot això i centrant-me en la cursa, vaig gaudir molt i molt! Com sempre vaig nedar de manera molt discreta, fent un parcial de 30 min. En bici, sector en el que em trobo molt fort últimament les coses van anar de fàbula tot i que la gentada que hi havia al circuit i s'havia d'esquivar era realment perillòs. Val a dir que vaig trobar un magnífic grup de triatletes per donar relleus durant les 3 voltes al traçat i volar fins a la T2. El parcial de bici parla per si sol, 51 min a mitja de 38'5km/h i 27 millor temps a la general.

Era conscient que a la bici havia anat molt bé i volia reafirmar-me en la cursa a peu. Em notava bé de cames i creia que podia fer els 10km a bon ritme. Les setmanes prèvies a la cursa havia fet moltes sèries per millorar la xispa i el ritme en cursa i crec que van donar els seus fruits. Vaig completar el tram a peu un 40 min, lluny de la meva marca personal però content per ser capaç de tornar a rodar a ritmes prou bons.

Tant en bicicleta com corrent vaig adelantar a molta gent, però clar, al haver organitzat les sortides tant malament era molt complicat preveure com anava a la classificació. Arribo a meta i i l'arc d'arribada de el cronometre parat! un altre olé per l'organització! només comptaven el temps dels èlit? quina vergonya!

Al cap d'unes hores veig la classificació final: 2h07' i el 51 classificat. No està gens malament. En la modalitat Olímpica corrien prop de 2000 persones. A més, miro la classificació final dels èlit i sorprenent veig que he guanyat a 5 d'ells. Evidentment no eren pros del triatló com els 15 primers però bé, els resultats són els que són.

Ara inicio unes 2-3 setmanes de relax total, sense fer res d'esport i menjar de tot que ja em toca! La veritat que porto una setmana sense fer res i ja em pica el cuc, no sé si ho aguantaré. Mentrestant m'entretenc planificant la temporada vinent, que es presenta fantàstica i, treballant de valent en un nou projecte que ja us explicaré d'aquí poc. Estic entusiasmat!

Salut!

Vinchen

dimarts, 12 d’octubre del 2010

De cursa a cursa






Des d'el dia 12 de setembre porto competint cada cap de setmana. En total són 6 triatlons en 6 setmanes. Una dura preparació que espero dongui els seus fruits diumenge vinent en la que serà la darrera prova per mi d'aquesta temporada triatlètica.

Després d'haver centrar bona part de la temporada a la llarga distància, volia concloure aquesta competint en distància curta en algunes curses a Catalunya. La idea era agafar aquella xispa que necessitava per fer un bon paper al Triatló de Barcelona. Tossa, Salou, Calafell i Vilanova m'han servit molt per agafar aquest tó i per veure adonar-me que tot i l'alçada que estem de temporada i la canya que m'he fotut estic proy bé...això sí, ja tinc ganes de descansar.

Malauradament tant a Tossa com  a Vilanova es va suspendre el tram de ciclisme per precaució. La veritat és que tinc ganes de fer km i kms en bici. Menorca em va sortir molt bon parcial i volia confirmar-me al mític traçat de Tossa... un altre cop serà!

La millor cursa d'aquest darrer mes ha estat Salou sens dubte. Vaig finalitzar la cursa en la posició 75 de 800 i amb boníssimes sensacions. Conscient que la disciplina que pitjor porto és la natació decideixo dedicar-li més temps a entrenar-la sempre pensant en fer el millor paper possible a Barcelona.

Calafell va anar prou be, nadant millor del que esperava però fent una cursa a peu una mica per sota de les meves possibilitats. Sembla ser que no pot sortir tot rodó mai!

M'he entrenat de valent i tot i que aquesta setmana prèvia al Triatló de Barcelona estarà passada per aigua i no entrenaré gaire crec que arribo en un bon moment de forma a la cursa final de temporada.

Ja veurem com em va...però els darrers aconteixements per part de l'organització han fet que perdi una mica la motivació que tenia per aquesta cursa. Espero que tot quedi en un mal entès i el dia de la cursa tot vagi sobre rodes, tant l'organització com la meva actuació.

Per cert, en una mica més d'un mes ja tornem a tenir aquí el Duatló de Viladrau! Enguany la prova és puntuable així que sens dubte tot serà molt millor. Les inscripcions ja estan obertes! No us ho perdeu! Jo no m'ho perdré!


Salut!

diumenge, 19 de setembre del 2010

Extreme Man 113 Menorca + vacances


Del 8 al 15 de setembre vaig estar a vacances a Menorca. Els avis de l'Alba tenen una casa allà i com que la nostre butxaca no està per gaires alegries Menorca semblava una bona opció. En principi la idea era anar a Dubrovnik, a la costa de Croàcia i desconectar 100%.

Quan la idea de fer l'Extreme Man ja estava fora del meu cap, l'Alba va tornar a insitir en la idea, suposo que en el fons sabia que em feia gràcia fer aquest tri, així que vaig anar a fer ràpidament la inscripció per no quedar-me fora i a tornar a canviar el xip, jeje.

L'estada a Menorca ha estat molt divertida. Feia molts anys que no hi estava i la veritat és que és un lloc paradisíac a tocar de Barcelona. Només veure les aigües cristalines o turqueses que banyen totes les seves platges i cales et fan venir unes ganes boges de nadar cosa que normalment em costa bastant.

El temps ha acompanyat bastant, tot i que a Menorca varia molt sovint degut als vents que bufen allà.
Com ja em temia, el dia de la cursa va fer una calor exagerada! Però tot i així ho vaig aguantar prou bé.

Tenia moltes ganes de fer aquest Tri. Menorca és un lloc ideal per a la pràctica de l'esport a l'aire lliure, la distància 70.3 també m'agrada molt i coneixia forces amics que també hi participaven. En resum es presentava un gran dia i, al final, així va ser.

La natació va ser molt plàcida. Tot i nedar sense neopré la temperatura de l'agua a les 7:30 no era freda. Va ser una sortida molt neta, potser perquè no erem més de 300 participants. L'aigua també estava força calmada i suposo que tot va influir. Vaig nadar els 1900m en 35 min. tenint en compte que no sóc un gran nedador, i que des de Nice els meus entrenaments de natació han baixat molt, estic prou satisfet.

La bici va ser sens dubte la bona notícia del dia. Des de bon principoi em trobava amb bones cames per apretar i així va ser fins el final. El recorregut era exigent tot i que no hi havia molt desnivell. El fet que fossin tobogans constantment podia passar factura a les cames però per sort tot va anar bé. Bé, quasi tot, em va caure una sanció de 5 minuts per anar a roda segons els jutges. Cadascú treurà les seves pròpies conclusions però us asseguro que anava a més de 4 metres i no estava treient cap avantatge d'això. Ja sé que la distància són 7 m, però era una part del recorregut que es feia un bucle i els carrils eren estrets...

Arribo a la T2 després de recórrer els 90 km de bici en 2h34 min a un promig de 35 km/h, la qual cosa no estava gens malament. Més tard a la classifiació vaig veure que vaig fer el 30 millor temps en el tram de bici, per tant, les coses havien anat bé damunt la cabra.

El tram de córrer va ser diferent al que havia viscut fins el moment. Primer vaig sortir engoixat i més fort del que em tocava per culpa d'aquella eterna espera de 5 min que vaig fer al penalty box. Els primers km anava realment ràpid. Evidentment, em va passar factura i vaig baixar una mica el ritme. La mitja marató és una distància que m'agrada i creia que podia fer un bon temps. La veritat és que entre l'apretada que vaig fer a la bici, el fort inici del tram de cursa a peu i les famoses pujades (3) a la Torre de Fornells van impedir que anés al ritme que jo volia. Tot i així vaig aconaseguir ser Finisher després de competir durant 5h i 8 minuts acant el 56º de la classifiació general i el 5º del meu grup d'edat.

Els dies següent a l'illa van ser de relax total i de molt menjar, jo crec que massa i tot, jejejeje. Arròs caldòs de peix, paella de llagosta, gelats, pomada... masses excessos, no? Qué cony, que estava de vacances!

salut!
vinchen

Alpe d'Huez





Porto molt de retard així que repassaré breument les darreres curses i llocs on he estat en diferents entrades.
El primer gran destí durant els mesos d'estiu va ser a els Alps francesos, concretament a Alpe d'Huez. La idea era fer una setmana de bons entrenaments i aprofitar per competir el dijous en el triatló de l'Alpe d'Huez de curta distància. Tothom m'havia parlat molt bé d'aquest tri i la veritat és que tot el que m'havien dit era cert! triatló molt ben organitzat. ambient fantàstic, natació espectacular, tram de bici molt exigent pujant els 21 viratges mítics d'aquest SENYOR PORT i una cursa a peu que es fa dureta per això de córrer en alçada (1.800m) i amb desnivell.

Evidentment la setmana no es va reduïr a aquest dia ni molt menys. Vaig tindre la sort de compartir estància i entrenaments amb veritables cracks del triatló com el Marcel Zamora i el Cesc Godoy. Això de compartir entrenaments és una manera de parlar, ja que nadant, només compartíem piscina, en bici mirava d'anar a roda seva en plà, a la que començava el port els perdia molt ràpidament i no cal què us digui lo ràpid que corren tots dos. Tot i així va ser molt divertit poder veure el ritme d'entrenaments que porten i la vida que segueix un professional quan estan preparant curses importants.

Per altre banda vaig tindre el plaer de compartir estància i també entrenaments amb dos magnífiques persones i grans triatletes (tot i que ells dos són humans) com són el Xavi Arenes i el Martí Milla. Em vaig riure molt amb ells i la setmana va ser una experiència inolvidable. Sens dubte un dia que crec que tots 5 recordarem sempre serà el dissabte que vàrem fer la tirada llarga de bici imitant el recorregut de la gran marxa cicloturista Marmotte. Sensacions indescriptibles al enfilar-se per aquells ports. Croix de Fer, Télégraph, Galibier. Col du Lautaret... vistes espectaculars, indrets d'insomni, rampes, rampes i més rampes i un ambient ciclista que mai fins aquell moment havia palpat!

Gràcies a tots 4 per la magnífica setmana. No voldria oblidar-me d'altres persones amb qui també vaig conviure durant l'estada als Alps i em van tractar molt bé com el Nico, la seva dona, la Noe i la Marta.

Vinchen

dijous, 22 de juliol del 2010

Hi ha vida després de Niça


Tri de La Vila 2009





Tri de La Vila 2010 

Després de fer l'IM de Niça sembla que ja està tot fet, que no hi ha gaire cosa més a fer. Això és totalment fals! És cert que he descansat unes dos setmanes de relax total (el cos m'ho demanava) però mica en mica ja tornem al ritme d'entrenaments i a les competicions, que al final són la salsa dels entrenaments. Diumenge passat vaig fer el Triatló de La Vila. La veritat és que no tenia pensat fer-lo, però com que va ser el meu debut com a triatleta em feia gràcia repetir. Arribava amb només un entreno de cursa a peu i un de bici a les cames post Niça. Molt poqueta cosa, però era conscient que era un entrenament més de cara a tornar a agafar un bon to físic.

Fa un any que estic fent triatló i la veritat és que estic encantat. M'encanta aquest esport i aquesta dedicació i passió durarà anys i panys!

Pel que fa a la cursa, dir que d'un any a l'altre he baixat el meu registre 7 minuts i unes 450 posicions. No està gens malament. Destacar com a nota negativa que enguany he nadat més lent que en el meu debut. Encara em passen factura els 3800 metres de Niça i la manca de metres acumulats que porto en dita disciplina.

Per la restam content, i més o menys, dintre del que tenia previst. Encara estem refent-nos del IM, per tant, molt satisfet. Deixo una foto comparativa del Triatló de La V ila 2009 i del de 2010. Han passat quasi 365 dies i moltes hores d'entrenament. Jo em veig igual però.

Aquest dilluns vinent marxo una setmaneta a Alpe d'Huez a entrenar una mica per allà, gaudir del paissatge i la bona companyia i a fer el Triatló de l'Alpe d'Huez. Ja us explicarè com ha anat. Suposo que tornaré rebentat de tants entrenaments amb companys de molt nivell.

Salut a tots!

Vinchen

dimarts, 6 de juliol del 2010

FINISHER!






















Ja sóc Finisher! Després de molts mesos d'entrenaments poder creuar la meta de l'IronMan France-Nice és tot un privilegi! Les sensacions que vaig viure durant tota la cursa (quasi bé mig dia) van ser indescriptibles i molt enriquidores! Ja tinc un IM al sac! Però estic totalment segur que me'n queden molts per fer.

Quan vaig començar amb això del triatló no fa encara un any, no m'imaginava que en tant poc temps seria Finisher. No tenia cap pressa en ser-ho i ho veia com una cosa llunyana. Gràcies als companys del CN VIC-ETB em vaig engrescar i vaig veure que amb temps i entrenant de valent ho podria fer.

La meva vida va passar un capítol més i em retornava a Barcelona a treballar. Estava molt content per trobar feina del que m'agrada tal i com estan les coses...però era clar que això m'allunyava dels entrenos conjunts amb els meus companys de triatló de Vic.

Probike, l'empresa on treballo em va brindar l'oportunitat de formar part del seu projecte triatlètic que havien iniciat l'any anterior. L'objectiu és cada any fer un IronMan amb tots els membres del club i conviure durant el perídode de preparació. Tot era més o menys igual a la idea que tenia a Vic. Canviava el destí final. En comptes de Zurich, competiria a Niça.

Niça és una de les cunes pel que fa a IronMan. Un recorregut de bici espectacular i un ambient 100% triatló! A més a més, poder compartir cursa i coincidir encara que sigui uns pocs metres amb el Marcel Zamora m'ilusionava molt!

Després de molts mesos de preparació, on he nadat menys del que hauria, on he pedalat com un boig per millorar i on he corregut força per mantenir el meu nivell arribava la gran setmana. Dic gran setmana perquè des de dilluns ja només tenia al cap Niça. Tot i que no vaig arribar a terres franceses fins divendres al matí.

Un cop allà, primeres sensacions i emocions. Veure el famòs passeig marítim, per on dos dies després correria 42 km, veure l'ambient IronMan que ja es respirava per tota la ciutat i trobar-me eamb amics i coneguts que compartim el mateix somni va ser meravellós!

Divendres va ser dia de gestions. Recollida de dorsal comprobar tot el material i passejar per la expo. A la tarda una mica de turisme (molt poquet) perquè no sigui dit que només he vist el passeig de Niça. Al vespre a sopar al Energy Party per carregar piles de cara a diumenge.

Dissabte em vaig llevar tranquil, amb ganes de gaudir del dia. A les 7 del matí estava a la platja amb el neopré enfundat per probar l'aigua per on el dia següent 2800 triatletes nadarien un total de 3800 metres!
Quina gentada entrenant! sens dubte un IronMan és especial diferent a tot!

Diumenge 4:00 del matí sona el despertador! Havia pogut dormir més del que em pensava. Els nervis encara dormien. bona senyal! Baixo al menjador de l'hotel i a esmorzar. Allà em trobo amb tots els companys del Triatló Probike-Intemperie i altres participants que han dormit al mateix hotel. Cares de són i de molta concentració. Tots estem nerviosos però hi ha que ho porta millor que altres. Per sort, la meva tranquilitat que em caracteritza no em va trair. Crec que encara no era conscient del que m'esperava.

Un cop esmorzat cap a Boxes a fer els últims preparatius, posar-se el neopré i cap al matadero! la platja està a rebentar de triatletes! És espectacular! dirigint-me cap allà em trobo al Luis Enrique i ens desitgem sort. Em don un consell d'última hora que sempre venen bé. La sensació de competir colze amb colze amb un ex crack del futbol és difícil d'explicar. La seva senzillesa encara fa la sensació més confusa.

Em poso al calaix de 1h 14min. Jo pensava fer una mica menys, (1h10) però vaig pensar que aniria més còmode en aquest grup i així ho vaig fer. Tot plegat no em venia de 4 minutets.

Comença la cursa. La multitud és llença a l'aigua. Increible la imatge, per quedar-s'ho mirant durant una bona estona, però em tocava començar a nadar, doncs jo també era un dels protagonistes en la meva mesura. Qualsevol participant s'ha de sentir protagonista. És algo molt gran i s'ha de viure al màxim.

La natació no és el meu fort i em costa molt agafar el meu ritme. Massa gernt i difícil nadar. De tant en tant algun cop, estirada de cama, res que no hagi viscut en altres triatlons. La primera volta se'm fa un pel llarga però no vaig tant malament, quan surto i faig els 20 metres a peu per tornar a tirar-me a l'aigua veig que tinc forces triatletes per redera. La segona volta, més curteta es pot nadar millor i començo a nadar còmode a més bon ritme. Al final surto de l'aigua en 1h14 min (els meus càlculs eren bons). Satisfet per el temps em dirigeixo a fer la T1 i agafar la bici. M'esperen 180km amb 1800 metres de desnivell. Era el moment de veure com havia evolucionat amb la bici. Els primers 20 km els fgaig a ritme però sense exprimir-me queda molta cursa i encara no havíem pujat cap port. M'adelanten alguns triatletes a velocitats increibles. El Javi Maya em passa com si fos un avió. Jo segueixo amb el meu ritme i vaig fent. Arriba la rampa més forta de tot el recorregut. La faig sense problemes pujant al ritme que em permetien i es que hi havia tanta gent que era impossible adelantar. Veia la caiguda en qualsevol moment, però per sort me'n vaig lliurar. Durant l'ascencsió de la rampa veig a l'Angelo a un costat amb problemes mecànics. La cadena se li havia trabat. Em diu que segueixi. Els quilòmetres següents no parto de pensar en que no em passi res. Un problema mecànic seria determinant. Comencem a pujar un port que no es gaire exigent però constant, començo a apretar i vaig adelantant a força gent. Em trobo còmode. Començo a trobar-me companys de Probike que han sortit millor de l'aigua que jo. Primer el Luis, fem uns metres junts i decideixo tirar. Quan portave millor ritme, haig de parar per pixar...just en aquell moment! Ara ja sense males sensacions torno a apretar i seguim amb una bona bici. Arribal el Col de l'Ecre. 20 km de port. Aquí és in me'n adono que em trobo molt bé de cames. Sens dubte la decissió de canviar el caset i posar un 11-28 és totalemnt encertada. Pujo molt més suelto i veig a gent que va amb 25 o 23 que pateixen molt. Em trobo al David Soler, que nadant em deu haver tret uns 15 minuts. Això em dona forces per seguir a bon ritme, veig que si faig una bona bici arribaré a la marató amb temps per complir els objectius.

Fa molts calor, sort que la previsió era de pluja... Uns km després m'atrapa l'Oriol, que pujava molt fort, compartim una bona estona del trajecte fins que decideixo apretar un punt mes. Torno a coincidir amb el Luis Enrique, em diu que està patint molt amb la calor, jo em trobo la mar de bé, per sort la calor no m'està afectant com a altres participants. Corono el Col de l'Ecre i comença a baixar. Després faríem 2 portets més i el descens final fins arribar a Niça. Enllaço amb el Domingo, que va regulant moll però se'l veu molt sencer, penso que farà un bona marató. Pateixo una caiguda en un avituallament per culpa d'un participant despistat que es para en sec al mig de la carretera. No em faig gens de mal, bona senyal, la bici ha rebut més. La maneta de fre doblada i el canvi desajustat.

No comptava amb això, la veritat que em deixa una mica tocat anímicament. Vaig que hi ha algunes marxes que no acaben d'entrar bé. Em trec del cap els pensaments negatius i me'n adono que no queda altre que superar-ho. Segeuixo pedalent i procuro no posar les marxes que no funcionen bé. Torno a coincidir amb el Domingo i això em dona forces. He superat un petit entrebanc. Sentia que havia de seguir tirant. Contacto amb el Marc López abans dels 60 km finals. Disfruto molt de cada indret per on passo amb la bici, el calor i suport de la gent és d'agraïr quan passes per els pobles o en alguns punts de la carretera. Finalment, després de 5h53 min arribo a boxes per fer la T2. Estic encantat amb el parcial de bici, en el millor dels casos pensava en fer 6 hores. Així que de moment tot anava sobre rodes. Quedava la marató...

El passeig sembla l'infern, quina calor! tot i així faig els primers 10km molt còmode. Saludant a tothom que m'anima i amb un somriure constant. Això va canviant a mesura que passen els KM. Arribo a la mitja marató amb un bon temps. Començo a fer els números de la lechera i no m'ho puc creure. Estic per sota del meu temps desitjat que era 12 hores en el millor dels casos.

La segona mitja marató sem fa veritablement dura. Les cames em comencen a fallar cada cop més. Primer els bessons. Fortes punxades a tots dos i indicis de que en algun moment se'm pujaran.
Lògicament baixo el ritme, aquí em torno a desanimar una mica. He treballat molt aquest mesos, no volia abandonar. Tenia molt clar que no abandonaria, però si el dolor anava a més... No camino en cap moment, només en algun avituallament però el dolor cada cop és major. Per si fos poc, els quadríceps també han dit prou i també fan punxades. Semblo Robocop corrents. Els últims 10 km m'atrapa el Martin que també va justet. Em trec el barret davant seu! quin crac està fet. Va ser molt macu compartir els darrers km de patiment abans de ser Finishers tots dos.Quan queden 6 km pel final, el meu cap venç completament al meu cos i torno a tenir forces per córrer. Si, les cames em seguexien fent mal i després d'haver estirat un momentet puc pujar el ritme. Quina calor que fa! Veig a triatletes patint moltíssim i em sento afortunat perquè jo pensava que estava patint molt i la veritat és que comporat amb el que veia... jo no patia! A la marató passo a l'Angelo i el Guissepe amb diversos problemes físics. Veig a triatletes experimentats amb bons temos com Javi Maya o Raobert Mayoral patint molt a la marató, també els passo. Això em dona a entendre que el que estic fent és gran, molt gran! Sóc conscient que de cada 10 Ironmans ells en 9 farien millor temps que jo, però el fet es que jo estic responent a les adversitats i fent-me fort mentalment que és la clau per ser un bon IRONMAN.

Durant la marató veig als dos Marcel's! Vaya cracks. El Zamora s'emporta el seu 5è IM consecutiu. Com vola pel passeig, és increïble! L'animo sempre que puc! gran esportista, i millor persona, ho dic honestament.
El Carreras, també vola, he compartit molts entrenaments amb ell durant aquest 6 mesos i veritablement he aprés moltes coses al seu costat. Al final fa un temps de 10:20 min! tiempazo! ell tenia l'esperança de fer sub10. Però has d'estar orgullòs del teu temps, a l'abast de molt pocs. jo no sé si mai ho aconseguiré!

Els darrers metres de la marató són una festa. Tothom t'anima, t'aplaudeix, criden el teu nom..."allez vicenç" em diuen els francesos. Se'm posa la pell de gallina al trepitjar la catifa blava que em porta cap a la meta. Començo a moure el cap com un boig buscant a tres persones, no les trobo, segueixo mirant, no pot ser que es perdin la meva arirbada penso. De cop, sento que em criden i allà estan. Els meus pares i l'Alba. Tres persones importantíssimes a la meva vida. Ells han estat amb mi sempre, en situacions bones, no tant bones i difícis, han aguantat les meves tonteries i manies i les meves ausències a causa d'entrenaments inacabables. Per això i per moltes coses més...GRÀCIES!

També vull donar les gràcies a tots els membres del Triatló Probike-Intemperie per comaprtir amb mi tots aquests mesos d'entrenaments on hem rigut molt, a Probike per oferir-me la possibilitat de córrer un IM per ells i totes les facilitats que m'han donat des de el primer dia, a en Sergi i en Busi per "mimar" les meves cames per estar sempre a tope.

Per cert, el meu temps final va ser d'11h 31 min 4 segons.

Salut!

Vicenç Castellà

FINISHER

dimarts, 30 de març del 2010

Duatló Ciutat de Mataró

Ahir vaig fer el meu primer duatló de BTT. M'ho vaig passar molt bé. Està clar  que no és la meva especialitat, però val molt la pena com a experiència. Tècnicament, no estic al nivell de ser competitiu en el tram de BTT i això em va fer acabar en una posició normaleta. Era conscient que anava a veure-les venir i a fer un bon entrenament. Em vaig apretar força als dos trams de córrer i, la veritat, és que va anar força bé. En el primer parcial de 6 km vaig fer el 24è millor temps, mentre que en el segon tram de cursa a peu vaig fer el 19è millor temps. Tenint en compte que hi havia més de 200 participants, la cosa no està gens malament.

Fa tot just dos mesos que vaig amb BTT, així que no es pot demanar gaire més. El tram de bici em va agradar molt. Molt compensat però en general duret. La pitjor part va ser un petit corriolet que es va fer una mica llarg per a les meves habilitats i va ser on vaig perdre més temps. Al final, vaig quedar el 106 en el sector de BTT, per concloure el meu primer duatló de BTT en la posició 89, de 225. Podria haver estat pitjor!


Em quedo amb l'experiència i lo bé que m'estant sortint les coses en la cursa a peu. Espero seguir amb aquest ritme!


Salut a tots i a totes,

Vinchen

dimarts, 23 de març del 2010

ENTRENANT, ENTRENANT I ENTRENANT







Després de més d'un més torno a actualitzar el blog. La idea és portar-lo força e ldia i actualitzar mínim un cop per setmana. Durant aquest temps no ha estat així. He estat més liat del compte però espero recuperar les bones costums i actualitzar més sovint.

Resumint una mica aquests darrers temps, voldria dedicar especial menció al I DUATLÓ BTT DE VILADRAU que s'ha tornat a ajornar! Sembla broma però és així! Estic convençut que això és el destí i que encaa no s'havia de fer. La tercera serà la bona! Encara no tinc dia confirmat però probablement tindrà llo a mitjans de maig, temps en el que no acostuma a nevar, no?jejejeje.

Pel que fa als entrenaments, dir que els porto més o menys al dia, considero que estic complint les pautes d'entrenaments que em donen així que estic força satisfet. Des de fa unes setmanes que m'he aficionat a la BTT. La veritat és que tot  i que no tinc la tècnica dels meus companys de guerrilla disfruto molt i cada dia em trobo més cómode amb la meva Cannondale Flash F1. Així que un cop per setmana ens endinsem al parc de Collserola i ens apretem una miqueta.

Seguint amb els entrenaments, s'apropa l'època de competir i comença a agafar sensacions de cursa. És per això que el diumenge 14 de març vaig participar al Duatló Sprint de La Segarra. Era el meu debut en duatlons de carretera i les sensacions no van acabar de ser molt bones. Decididament prefereixo els triatlons, però són un bon entrenament. No serà pas l'últim que faré. En el tram de córrer vaig anar forçá bé, llàstima que les meves transicions són a càmera lenta i vaig perdre massa temps per agafar a un bon grup en bici.

El fet de tindre que competir amb una bici diferent amb la que actualment entreno també es va notar, però bé, mica en mica.

Seguint amb debuts, aquest diumenge debutaré en els duatlons de muntanya. Concretament a Mataró. En tinc moltes ganes tot i que sóc conscient que el meu resultat no serà gaire bó degut a que encara no baixo com m'agradaria per les trialeres.

Això és tot de moment, ens els propers dies novetats respecte el duatló de Viladrau i l'Ironman de Niça.

Salut i a tope!

Vinchen