(Cliqueu sobre el logo per veure el video de presentació )La setmana passada va concloure la temporada de triatlons. He participat en 4 i les sensacions, com ja he dit varies vegades, han estat molt bones. La veritat és que l'aturada arriba en el pitjor moment... Tinc moltes ganes de fer tris! jejeje. Ara bé, això no em preocuopa en absolut, sóc relativament jove i em queden molts anys de triatló, fins al punt d'avorrir-lo. Tot esport necessita del seu temps de descans, recuperació i tornada als entrenaments de volum, i això és el que faré en els propers mesos. A partir del dia 1 de novembre...comença lo bó!
Si tot va bé, el proper mes de juliol participaré a Zürich en l'Ironman de Suïssa. Sincerament, no m'imaginava de cap de les maneres participar en una cursa d'aquesta magnitud en un futur tan pròxim. Coses de la vida m'han portat a fer-ho i, val a dir, que les ganes que tinc de començar a entrenar són enormes. Sóc molt conscient de la dificultat de la prova i del gran esforç que hauré de fer per assolir el meu objectiu, que no és cap altre que concloure el recorregut dins del temps permés (com a màxim 17 hores).
Un Ironman és la meca de tot triatleta. Una experiència per la qual tot esportista hauria de passar i un punt de partida. Pel que es diu, mai tornaràs a ser el mateix després de participar en un IM. Totes aquestes raons em fascinen i vull saber si és cert o, per contra, aquesta cursa està massa mitificada.
Molts creuen que sóc un inconscient i que no estic preparat per acabar un IM. La seva raó és la meva escassa experiència en el món del triatló: 3 triatlons sprint i un olímpic són el meu diminut bagatge. Ara bé, no crec que això sigui determinant. El que si que veig que ho és són les hores d'entrenament que hi dediqui, la seriositat amb que m'ho prengui i la il·lusió de ser FINISHER!
Un IM no és un triatló com els altres, per tant, tots els debutants d'aquesta prova partim d'un punt força igual quant a experiència. Juntament amb una bona colla de triatletes del meu equip, el CN VIC-ETB, prepararem plegats aquesta gran fita que tots esperem aconseguir i no tinc cap dubte de que així serà si mantenim la gran pinya que hi ha actualment i les ganes que es tenen d'entrenar per afrontar un dels reptes més importants de les nostres vides.
Encara queda molt, uns 9 mesos. El camí serà llarg i dur, però a la vegada molt gratificant.
Vinchen
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada