Aquest diumenge passat, vaig participar per primera vegada en la mítica Jean Bouin. Enguany es disputava la seva 86a edició. No cal dir que la cursa és tot un referent en el món del Running popular. Més de 5.000 participants van prendre sortida esperant, cadascun d'ells, assolir els seus objectius (segurament, molt diferents els uns dels altres, a causa de la varietat de nivells que hi havia entre tots els participants). Els 10 km de recorregut, al llarg de llocs tan entranyables com la Gran Via, l'Arc del Triomf, Colón o el mateix Paral·lel, fan d'aquesta cursa una delícia.
Jo em prenia la prova com un entrenament més. No tenia molt clar quin era el meu temps real de cursa. El meu objectiu era baixar de 40 minuts, però tampoc volia rebentar-me. Un cop començada la cursa i després de trobar-me a uns quants amics, vaig optar per apretar el ritme i mirar d'arribar a la Gran Via amb un grup de corredors de nivell. I així va ser. Dos corredors, un de l'equip l'AIGUA i un altre de CORREDORS.CAT, portaven un molt bon ritme que s'ajustava a les meves intencions, així que vaig decidir seguir-los. El pas per el KM 5 (la meitat del recorregut) el vaig fer en 18'15''. El resultat, de moment, era molt positiu per les meves intencions. Fent càlculs, veia que podia baixar de 40 minuts sense problemes. Era conscient, però, que les meves forces anirien mimvant i que no seria capaç de fer el segon parcial en 18 minuts. De totes maneres, tenia 4 minuts de marge, així que tot semblava favorable per assolir l'objectiu.
A l'arribar al Paral·el, encara enganxat als dos corredors, vaig començar a notar-me una mica just de forces pel ritme que portàvem (3'24''/Km). Si el mantenia, arribaria a la meta amb uns temps estratosfèric per les meves possibilitats actuals, però era conscient que arribaria massa cansat i, per tant, la recuperació durant la setmana seria més lenta. Content amb com anava la cursa, vaig decidir que els altres dos corredors s'escapessin, tot i els seus crits d'ànims perquè els seguís. Aquella no era la meva guerra. Segurament més endavant ho serà! Els 2 darrers Km es van fer un pèl llargs, el ritme que portava no era tant bo (3'50''), però tot i així anava bé. Després de patir una mica en l'ascenció pel carrer Lleida, el que quedava era un simple tràmit. Vaig apretar els últims 200 metres per entrar a l'sprint i obtenir un resultat final de 38' 24''. Estic molt i molt content!! Ara ja sé del cert que puc baixar de 40 sense gaires dificultats.
A Strands teniu el vídeo de totes les arribades, incloent la meva en el minut 38!
Ahir dilluns vaig descansar i avui dimarts toca natació. Espero trobar-me millor que en el darrer entrenament de natació on el refredat que tinc em va jugar una mala passada. La distància a completar avui és de 3.000 metres.
Dimecres vinent començo a treballar a Probike i, per tant, tornaré a fer vida a Barcelona. Res més de moment. Salut per tots!
Vinchen
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada