TRI VINCHEN

IronMan Regensburg 2011: Un més al sac i marca personal!

2011-08-26T11:22:00.000+02:00

Ho sé, no tinc perdó. He estat més de mig any sense actualitzar el blog...quina barra!

Si us dic que no he tingut temps...mentiria, però la veritat és que entre la feina i els entrenaments, no em venia gaire de gust tancar-me a casa i posar-me a escriure...Ara que la temporada està més calmadeta crec que és un bon moment per tornar a posar ordre al blog.

No repassaré tot el que ha passat en els darrers 7 mesos perquè no acabaria mai i tampoc tinc intensió d'aburrir als pocs que ho llegiu!

Com la majoria sabeu aquesta temporada tenia com a gran objectiu el IronMan de Regensburg . Durant els mesos anteriors de preparació he anat fent curses diverses amb la mirada posada al 7 d'agost de 2011, on volia millorar el meu temps de l'Ironman que havia fet al 2010, Niça.

A priori baixa temps era relativamrnt fàcil i és que Niça va ser el meu debut i el recorregut semblava molt més exigent. Per aquesta raó els meus entrenaments no només es van centrar en millorar en les 3 disciplines sinó en mirar de cohesionar-les el màxim possible. Sabia els problemes musculars que havia tingut a la Marato del Ironman i no volia que es repetissin... Fàcil de dir, però no tan fàcil d'aconseguir.

Hores i hores de treball al gimnàs i moltes transicions bici + cursa a peu eren la recepte per arribar a Regensburg més fort que mai.

El 2011 ha estat un any molt especial per mi, tinc un nou càrreg a la feina, força interessant, i a nivell esportiu crec que he donat un salt qualitatiu. La meva primera Marató de Barcelona em va deixar un bon regust i els triatlons que he anat fent (mitja i curta distància) em feien pensar que a Regensburg podia fer un bon paper.

Només hi havia 2 coses que m'inquietaven molt! Em considero un nadador de nivell normalet, però en les curses semblava que fos un pèssim nadador! Sortia massa lluny a l'aigua dels triatleets del meu nivell en bici i cursa a peui no era capaç de comprendre el perquè.

Sabia que el problema era meu, així que analitzant-ho amb el Fabri, vem arribar a vàries conclusions per detectar els errors i corretgir-los. Moltes sessions de tècnica combinades amb gimnàs i metres, molts metres van ser la recepta. Aquí però, jo havia de posar més de la meva part. Havia de ser capaç de patir igual que quan vaig en bici o quan corro i fins aquell moment, no ho aconseguia. Quan notava que els braços em cremaven.. afluixava!

Vaig entrenar molt dur i les sensacions eren millors, pensava que estava assimilant molt bé la càrrega d'entrenaments i la meva tècnica havia millorat. Faltava veure si en cursa voldria patir nadant.

Finalment, l'altre punt que em donava mal de caps era l'alimentació. Sóc conscient que no sóc cap professional i no m'hi va la vida en una cursa...però si estic 6 mesos preparant-me per una cursa a consciència, no té sentit mirar-se una mica i vigilar el que es menja? Jo penso que si, i així ho vaig fer. Em vaig posar en contacte amb el Pau Oller, de qui tenia molt bones referències i ens vàrem posar a treballar de seguida.

El Pau em va ensenyar bàsicament a no fer invents i menjar els aliments quan toca i combinar-los de la millor manera possible.

S'apropava el gran dia, a diferència de l'any anterior arribava a l'ironman més dies abans, per aclimatar-me al lloc i reconèixer els circuits cosa que a Niça no vaig fer. Entrenar els dies abans per Regensburg em va ser de gran ajuda. Ja no anava a cegues!

Per fi va arribar el gran dia, l'espera se m'havia fet molt llarga. Tenia ganes de que comences la cursa i devorar quilometres des del primer moment. Aquesta sensació era el primer símptoma que havia fet bé les coses... i hores més tard es va demostrar que havia fet una bona feina i els resultats van sortir!

Vaig sortir de l'aigua amb unes ganes d'agafar la bici increïbles, volant per la transició pensnat que havia de recupear la mala natació que hauria fet (com sempre) però quan m'estava posant el casc per agafar la bici, la meva mare i l'Alba em van donar una de les millors notícies del dia: 1h 7min!

No és un gran temps, ni molt menys, però és més del que havia somiat i baixava el temps de Niça en gairebé 8 minuts. El dia començava bé i ara venia el meu sector preferit, al bici!

Des de que surto de la T1 fins que arribo a la T2 no va parar de ploure. Això vol dir que vaig fer 180 km amb la senyora pluja de companyia, a estones més dèbil a altres més dura. Xop de cap a peus no! No era la millor opció per afrontar la bici a tope com volia, però pensant positiu no patiria la calor inhumana de Niça.

Em vaig baixar de la bici després de 5h 24minuts. Satisfet del temps, tenia la sensació que no havia donat tot e lque tenia, però la poca experiència que tinc em deia que m'havia de guardar per la temuda marató i que a Niça tan mal em va fer!

Crec que en bona part, la pluja em va beneficiar. No em vaig sortir a la bici com volia, no. Però vaig fer un temps prou bó i amb les cames perfectes per baixar a córrer i demostrar que quan vaig bé de cames sóc un bon corredor!

La pitjor sensació del món va ser quan vaig posar els peus a terra després de 5h24min sense fer-ho els mitjos estaven xops i encartronats i les arrugues s'ahavien fet dures! Quin mal!

No tenia més remei que acostumar-me, seguir i esperar que es desfés. Vaig descuidar-me de posar uns mitjos de recanvi a la bossa de la T2 així que seguiria unes hores més amb els peus mullats!

La Marató va ser preciosa, la vaig gaudir molt! 4 voltes per un traçat urbà molt bonic que combinava vegetacó i casc urbà amb un ambient fantàstic! El meu propòsit era baixar de 3h30 min, sabia que si les cames aguantaven estava en condicions de fer-ho. Tot va anar sobre rodes fins el km 35 on vaig començar a notar que les cames ja estaven cansades que volien parar, però encara no era el moment!

Vaig apretar una mica i vaig creuar la meta del IronMan de Regensburg amb un temps total de 10h 12min i 48 segons!!!

La marató no em va sortir tot lo bé que desitjava (3h33min) però va ser fallo meu per una mala previsió de promitjos.

Vaig baixar el meu temps 1h19 minuts d'un any a l'altre i el millor de tot, vaig arribar sencer! No era un robot com a Niça! Aquesta és la millor sensació de totes! Veure que gaudeixes de la cursa per la qual estàs entrenants tot l'any!

Després d'aquesta parrafada vull donar les gràcies a tota le meva família per la paciència que tenen amb mí i per sempre estar al meu costat, al Fabri per entrenar-me i ajudar-me a superar-me, a Probike, Probike R+T per les facilitats que em brinden, al Pau Oller per aconseguir que el meu estomac sigui de ferro, a PowerBar perquè amb els seus productes he pogut entreanr i recuperar a tope i a tots els companys de batalles i entrenos que fan que la temporada sigui més divertida!

Fins la propera parada: Berga, però sempre mirant a la gran cita : Home de Ferro d'Eïvissa.

Salut!

Vinchen

Final de temporada...i inici d'una nova!

2010-12-03T10:24:00.001+01:00

Començaré aquesta entrada parlant de l'esdeveniment més recent: El II Duatló BTT de Viladrau. L'Ajuntament de Viladrau és l'organitzador i jo amb molt de gust els hi donc un cop de mà amb tot el que puc. La veritat és que tot va anar sobre rodes. El nombre de participants d'una edició a l'altre ha crescut molt! Tot i així l'organització ha estat prou bona i la gran majoria de duatletes han quedat meravellats amb la cursa! Seguirem treballant per millorar-nos any rera any.

Pel que fa a la meva temporada, dir que tot i que no ho tenia pensat, vaig allargar-la una mica més. El volum d'entrenaments va baixar en picat després de l'últim triatló, però vaig participar a 2 curses més. Una va ser la Burriac Xtrem 2010 i l'altre la Jean Bouin.

Guardo molt bon record de la Burriac. Era el meu debut en curses de muntanya (bona cursa per debutar!) i tot i la duresa (26 km amb 1300m de desnivell) no em va anar malament. Vaig quedar el 60 de 400 amb un temps de 2h i 39 minuts. Vaig disfrutar molt de l'ambient, les vistes i el recorregut tècnic de la cursa. Durant la setmana següent vaig estar força trinxat a nivell muscular i això em va passar factura a la Jean Bouin. La mevaintenció era la de rebaixar la meva marca en aquesta cursa (38'24''), però era conscient que seria molt complicat degut al poc entrenament que portava i al poc temps de recuperació que havia tingut.

Vaig anar a córrer la Jean Bouin, amb en Sergi, un bon amic que s'ha aficionat a córrer i està preparant La Mitja de Granollers. Tal com li va anar el 10000, no en tinc cap dubte que faqrà un paper digne a Granollers al mes de febrer.

De la meva cursa només dir que vaig cometre el mateix error de l'any passat de fer massa ràpid, per les meves possibilitats, el primer 5000 (18'17''). El Paral.lel em va tornar a jugar una mala passada, i es que entre el poc entrenament i el ventet de cara que bufava no vaig anar gens còmode en el darrer tram. Al final vaig creuar la meta en 39'. Una mica més lent que l'any passat!

Aquestes dues curses no sé si formen part de la temporada passada o d'aquesta que comença. En qualsevol cas no estava al meu nivell físic òptim, que des d'aquest proper dilluns, començaré a entrenar per afrontar una temporada que serà molt llarga i dura però que em motiva molt!

Salut!

Vinchen

Garmin Barcelona Triathlon

2010-10-25T13:46:00.000+02:00

El triatló de Barcelona era la última cita de la temporada de triatló i la veritat és que ja en tenia ganes. Per ser la meva temporada sencera de triatló deu nidó lo exigent i completa que ha estat. La veritat és que la he gaudit molt i ja tinc ganes de pensar en la vinent, però això sí, primer a desconectar del tot unes setmanetes que bona falta em fa.

El Triatló de Barcelona és una prova especial. És a Barcelona, pero llocs on vaig a córrer sovint, i e llloc on vaig debutar en distància olímpica. Tenia moltes ganes de repetir i de fet, em vaig estar preparant escpecificament per fer un bon paper. La llarga distància m'havia fet perdre una mica de xispa i sentia que no corria tot lo ràpid que podia o era capaç abans.

Ha estat un mes de molts entrenos i competicions de curta per agafar el tó i estar preparat per la gran cita.

Maulauradament, els darrers dies abans la cursa em vaig enterar de certes coses que no em van agradar gens i em van fer perdre una mica la il.lusió que tenia per competir-hi. La primera decepció va ser l'orde de sortida. Sorprenentment tots els federats sortíem a la número 5 independentment del nostre temps estimat. El que era pitjor és que davant nostre sortirien unes 1000 persones i que moltes d'elles debutaven en triatló aquell diumenge... la cosa no pintava gaire bé i és que el circuit de bici seria tot un caos...

Diumenge al matí arribo a Boxes amb molt de temps...però el desordre per entrar i l'excursió que s'havia de fer per arribar van fer que m'haguès de posar el neopré amb presses i cap a la sortida.

Un cop situat a la sorra puc veure la sortida anterior a la meva en la qual puc observar que incomprensiblement la majoria dels participants escurcen el reccoregut de natació corrents per la vora del mar... Em va quedar grabada aquesta imatge. Em preguntava si a la meva sortida, la de federats això passaria i evidentment, va passar. L'altre gran caos va arribar al'hora de treure la bici del box...quina cua que hi havia. Entenc que erem molts participants, però faltava personal per fer la gestió i el lloc no era el més adient.

Oblidant tot això i centrant-me en la cursa, vaig gaudir molt i molt! Com sempre vaig nedar de manera molt discreta, fent un parcial de 30 min. En bici, sector en el que em trobo molt fort últimament les coses van anar de fàbula tot i que la gentada que hi havia al circuit i s'havia d'esquivar era realment perillòs. Val a dir que vaig trobar un magnífic grup de triatletes per donar relleus durant les 3 voltes al traçat i volar fins a la T2. El parcial de bici parla per si sol, 51 min a mitja de 38'5km/h i 27 millor temps a la general.

Era conscient que a la bici havia anat molt bé i volia reafirmar-me en la cursa a peu. Em notava bé de cames i creia que podia fer els 10km a bon ritme. Les setmanes prèvies a la cursa havia fet moltes sèries per millorar la xispa i el ritme en cursa i crec que van donar els seus fruits. Vaig completar el tram a peu un 40 min, lluny de la meva marca personal però content per ser capaç de tornar a rodar a ritmes prou bons.

Tant en bicicleta com corrent vaig adelantar a molta gent, però clar, al haver organitzat les sortides tant malament era molt complicat preveure com anava a la classificació. Arribo a meta i i l'arc d'arribada de el cronometre parat! un altre olé per l'organització! només comptaven el temps dels èlit? quina vergonya!

Al cap d'unes hores veig la classificació final: 2h07' i el 51 classificat. No està gens malament. En la modalitat Olímpica corrien prop de 2000 persones. A més, miro la classificació final dels èlit i sorprenent veig que he guanyat a 5 d'ells. Evidentment no eren pros del triatló com els 15 primers però bé, els resultats són els que són.

Ara inicio unes 2-3 setmanes de relax total, sense fer res d'esport i menjar de tot que ja em toca! La veritat que porto una setmana sense fer res i ja em pica el cuc, no sé si ho aguantaré. Mentrestant m'entretenc planificant la temporada vinent, que es presenta fantàstica i, treballant de valent en un nou projecte que ja us explicaré d'aquí poc. Estic entusiasmat!

Salut!

Vinchen

De cursa a cursa

2010-10-12T17:15:00.000+02:00

Des d'el dia 12 de setembre porto competint cada cap de setmana. En total són 6 triatlons en 6 setmanes. Una dura preparació que espero dongui els seus fruits diumenge vinent en la que serà la darrera prova per mi d'aquesta temporada triatlètica.

Després d'haver centrar bona part de la temporada a la llarga distància, volia concloure aquesta competint en distància curta en algunes curses a Catalunya. La idea era agafar aquella xispa que necessitava per fer un bon paper al Triatló de Barcelona. Tossa, Salou, Calafell i Vilanova m'han servit molt per agafar aquest tó i per veure adonar-me que tot i l'alçada que estem de temporada i la canya que m'he fotut estic proy bé...això sí, ja tinc ganes de descansar.

Malauradament tant a Tossa com a Vilanova es va suspendre el tram de ciclisme per precaució. La veritat és que tinc ganes de fer km i kms en bici. Menorca em va sortir molt bon parcial i volia confirmar-me al mític traçat de Tossa... un altre cop serà!

La millor cursa d'aquest darrer mes ha estat Salou sens dubte. Vaig finalitzar la cursa en la posició 75 de 800 i amb boníssimes sensacions. Conscient que la disciplina que pitjor porto és la natació decideixo dedicar-li més temps a entrenar-la sempre pensant en fer el millor paper possible a Barcelona.

Calafell va anar prou be, nadant millor del que esperava però fent una cursa a peu una mica per sota de les meves possibilitats. Sembla ser que no pot sortir tot rodó mai!

M'he entrenat de valent i tot i que aquesta setmana prèvia al Triatló de Barcelona estarà passada per aigua i no entrenaré gaire crec que arribo en un bon moment de forma a la cursa final de temporada.

Ja veurem com em va...però els darrers aconteixements per part de l'organització han fet que perdi una mica la motivació que tenia per aquesta cursa. Espero que tot quedi en un mal entès i el dia de la cursa tot vagi sobre rodes, tant l'organització com la meva actuació.

Per cert, en una mica més d'un mes ja tornem a tenir aquí el Duatló de Viladrau! Enguany la prova és puntuable així que sens dubte tot serà molt millor. Les inscripcions ja estan obertes! No us ho perdeu! Jo no m'ho perdré!

http://duatloviladrau.blogspot.com/

Salut!

Extreme Man 113 Menorca + vacances

2010-09-19T17:47:00.000+02:00

Del 8 al 15 de setembre vaig estar a vacances a Menorca. Els avis de l'Alba tenen una casa allà i com que la nostre butxaca no està per gaires alegries Menorca semblava una bona opció. En principi la idea era anar a Dubrovnik, a la costa de Croàcia i desconectar 100%.

Quan la idea de fer l'Extreme Man ja estava fora del meu cap, l'Alba va tornar a insitir en la idea, suposo que en el fons sabia que em feia gràcia fer aquest tri, així que vaig anar a fer ràpidament la inscripció per no quedar-me fora i a tornar a canviar el xip, jeje.

L'estada a Menorca ha estat molt divertida. Feia molts anys que no hi estava i la veritat és que és un lloc paradisíac a tocar de Barcelona. Només veure les aigües cristalines o turqueses que banyen totes les seves platges i cales et fan venir unes ganes boges de nadar cosa que normalment em costa bastant.

El temps ha acompanyat bastant, tot i que a Menorca varia molt sovint degut als vents que bufen allà.

Com ja em temia, el dia de la cursa va fer una calor exagerada! Però tot i així ho vaig aguantar prou bé.

Tenia moltes ganes de fer aquest Tri. Menorca és un lloc ideal per a la pràctica de l'esport a l'aire lliure, la distància 70.3 també m'agrada molt i coneixia forces amics que també hi participaven. En resum es presentava un gran dia i, al final, així va ser.

La natació va ser molt plàcida. Tot i nedar sense neopré la temperatura de l'agua a les 7:30 no era freda. Va ser una sortida molt neta, potser perquè no erem més de 300 participants. L'aigua també estava força calmada i suposo que tot va influir. Vaig nadar els 1900m en 35 min. tenint en compte que no sóc un gran nedador, i que des de Nice els meus entrenaments de natació han baixat molt, estic prou satisfet.

La bici va ser sens dubte la bona notícia del dia. Des de bon principoi em trobava amb bones cames per apretar i així va ser fins el final. El recorregut era exigent tot i que no hi havia molt desnivell. El fet que fossin tobogans constantment podia passar factura a les cames però per sort tot va anar bé. Bé, quasi tot, em va caure una sanció de 5 minuts per anar a roda segons els jutges. Cadascú treurà les seves pròpies conclusions però us asseguro que anava a més de 4 metres i no estava treient cap avantatge d'això. Ja sé que la distància són 7 m, però era una part del recorregut que es feia un bucle i els carrils eren estrets...

Arribo a la T2 després de recórrer els 90 km de bici en 2h34 min a un promig de 35 km/h, la qual cosa no estava gens malament. Més tard a la classifiació vaig veure que vaig fer el 30 millor temps en el tram de bici, per tant, les coses havien anat bé damunt la cabra.

El tram de córrer va ser diferent al que havia viscut fins el moment. Primer vaig sortir engoixat i més fort del que em tocava per culpa d'aquella eterna espera de 5 min que vaig fer al penalty box. Els primers km anava realment ràpid. Evidentment, em va passar factura i vaig baixar una mica el ritme. La mitja marató és una distància que m'agrada i creia que podia fer un bon temps. La veritat és que entre l'apretada que vaig fer a la bici, el fort inici del tram de cursa a peu i les famoses pujades (3) a la Torre de Fornells van impedir que anés al ritme que jo volia. Tot i així vaig aconaseguir ser Finisher després de competir durant 5h i 8 minuts acant el 56º de la classifiació general i el 5º del meu grup d'edat.

Els dies següent a l'illa van ser de relax total i de molt menjar, jo crec que massa i tot, jejejeje. Arròs caldòs de peix, paella de llagosta, gelats, pomada... masses excessos, no? Qué cony, que estava de vacances!

salut!

vinchen

Alpe d'Huez

2010-09-19T16:30:00.000+02:00

Porto molt de retard així que repassaré breument les darreres curses i llocs on he estat en diferents entrades.

El primer gran destí durant els mesos d'estiu va ser a els Alps francesos, concretament a Alpe d'Huez. La idea era fer una setmana de bons entrenaments i aprofitar per competir el dijous en el triatló de l'Alpe d'Huez de curta distància. Tothom m'havia parlat molt bé d'aquest tri i la veritat és que tot el que m'havien dit era cert! triatló molt ben organitzat. ambient fantàstic, natació espectacular, tram de bici molt exigent pujant els 21 viratges mítics d'aquest SENYOR PORT i una cursa a peu que es fa dureta per això de córrer en alçada (1.800m) i amb desnivell.

Evidentment la setmana no es va reduïr a aquest dia ni molt menys. Vaig tindre la sort de compartir estància i entrenaments amb veritables cracks del triatló com el Marcel Zamora i el Cesc Godoy. Això de compartir entrenaments és una manera de parlar, ja que nadant, només compartíem piscina, en bici mirava d'anar a roda seva en plà, a la que començava el port els perdia molt ràpidament i no cal què us digui lo ràpid que corren tots dos. Tot i així va ser molt divertit poder veure el ritme d'entrenaments que porten i la vida que segueix un professional quan estan preparant curses importants.

Per altre banda vaig tindre el plaer de compartir estància i també entrenaments amb dos magnífiques persones i grans triatletes (tot i que ells dos són humans) com són el Xavi Arenes i el Martí Milla. Em vaig riure molt amb ells i la setmana va ser una experiència inolvidable. Sens dubte un dia que crec que tots 5 recordarem sempre serà el dissabte que vàrem fer la tirada llarga de bici imitant el recorregut de la gran marxa cicloturista Marmotte. Sensacions indescriptibles al enfilar-se per aquells ports. Croix de Fer, Télégraph, Galibier. Col du Lautaret... vistes espectaculars, indrets d'insomni, rampes, rampes i més rampes i un ambient ciclista que mai fins aquell moment havia palpat!

Gràcies a tots 4 per la magnífica setmana. No voldria oblidar-me d'altres persones amb qui també vaig conviure durant l'estada als Alps i em van tractar molt bé com el Nico, la seva dona, la Noe i la Marta.

Vinchen

Hi ha vida després de Niça

2010-07-22T12:12:00.000+02:00

Tri de La Vila 2009

Tri de La Vila 2010

Després de fer l'IM de Niça sembla que ja està tot fet, que no hi ha gaire cosa més a fer. Això és totalment fals! És cert que he descansat unes dos setmanes de relax total (el cos m'ho demanava) però mica en mica ja tornem al ritme d'entrenaments i a les competicions, que al final són la salsa dels entrenaments. Diumenge passat vaig fer el Triatló de La Vila. La veritat és que no tenia pensat fer-lo, però com que va ser el meu debut com a triatleta em feia gràcia repetir. Arribava amb només un entreno de cursa a peu i un de bici a les cames post Niça. Molt poqueta cosa, però era conscient que era un entrenament més de cara a tornar a agafar un bon to físic.

Fa un any que estic fent triatló i la veritat és que estic encantat. M'encanta aquest esport i aquesta dedicació i passió durarà anys i panys!

Pel que fa a la cursa, dir que d'un any a l'altre he baixat el meu registre 7 minuts i unes 450 posicions. No està gens malament. Destacar com a nota negativa que enguany he nadat més lent que en el meu debut. Encara em passen factura els 3800 metres de Niça i la manca de metres acumulats que porto en dita disciplina.

Per la restam content, i més o menys, dintre del que tenia previst. Encara estem refent-nos del IM, per tant, molt satisfet. Deixo una foto comparativa del Triatló de La V ila 2009 i del de 2010. Han passat quasi 365 dies i moltes hores d'entrenament. Jo em veig igual però.

Aquest dilluns vinent marxo una setmaneta a Alpe d'Huez a entrenar una mica per allà, gaudir del paissatge i la bona companyia i a fer el Triatló de l'Alpe d'Huez. Ja us explicarè com ha anat. Suposo que tornaré rebentat de tants entrenaments amb companys de molt nivell.

Salut a tots!

Vinchen

FINISHER!

2010-07-06T11:30:00.000+02:00

Ja sóc Finisher! Després de molts mesos d'entrenaments poder creuar la meta de l'IronMan France-Nice és tot un privilegi! Les sensacions que vaig viure durant tota la cursa (quasi bé mig dia) van ser indescriptibles i molt enriquidores! Ja tinc un IM al sac! Però estic totalment segur que me'n queden molts per fer.

Quan vaig començar amb això del triatló no fa encara un any, no m'imaginava que en tant poc temps seria Finisher. No tenia cap pressa en ser-ho i ho veia com una cosa llunyana. Gràcies als companys del CN VIC-ETB em vaig engrescar i vaig veure que amb temps i entrenant de valent ho podria fer.

La meva vida va passar un capítol més i em retornava a Barcelona a treballar. Estava molt content per trobar feina del que m'agrada tal i com estan les coses...però era clar que això m'allunyava dels entrenos conjunts amb els meus companys de triatló de Vic.

Probike, l'empresa on treballo em va brindar l'oportunitat de formar part del seu projecte triatlètic que havien iniciat l'any anterior. L'objectiu és cada any fer un IronMan amb tots els membres del club i conviure durant el perídode de preparació. Tot era més o menys igual a la idea que tenia a Vic. Canviava el destí final. En comptes de Zurich, competiria a Niça.

Niça és una de les cunes pel que fa a IronMan. Un recorregut de bici espectacular i un ambient 100% triatló! A més a més, poder compartir cursa i coincidir encara que sigui uns pocs metres amb el Marcel Zamora m'ilusionava molt!

Després de molts mesos de preparació, on he nadat menys del que hauria, on he pedalat com un boig per millorar i on he corregut força per mantenir el meu nivell arribava la gran setmana. Dic gran setmana perquè des de dilluns ja només tenia al cap Niça. Tot i que no vaig arribar a terres franceses fins divendres al matí.

Un cop allà, primeres sensacions i emocions. Veure el famòs passeig marítim, per on dos dies després correria 42 km, veure l'ambient IronMan que ja es respirava per tota la ciutat i trobar-me eamb amics i coneguts que compartim el mateix somni va ser meravellós!

Divendres va ser dia de gestions. Recollida de dorsal comprobar tot el material i passejar per la expo. A la tarda una mica de turisme (molt poquet) perquè no sigui dit que només he vist el passeig de Niça. Al vespre a sopar al Energy Party per carregar piles de cara a diumenge.

Dissabte em vaig llevar tranquil, amb ganes de gaudir del dia. A les 7 del matí estava a la platja amb el neopré enfundat per probar l'aigua per on el dia següent 2800 triatletes nadarien un total de 3800 metres!

Quina gentada entrenant! sens dubte un IronMan és especial diferent a tot!

Diumenge 4:00 del matí sona el despertador! Havia pogut dormir més del que em pensava. Els nervis encara dormien. bona senyal! Baixo al menjador de l'hotel i a esmorzar. Allà em trobo amb tots els companys del Triatló Probike-Intemperie i altres participants que han dormit al mateix hotel. Cares de són i de molta concentració. Tots estem nerviosos però hi ha que ho porta millor que altres. Per sort, la meva tranquilitat que em caracteritza no em va trair. Crec que encara no era conscient del que m'esperava.

Un cop esmorzat cap a Boxes a fer els últims preparatius, posar-se el neopré i cap al matadero! la platja està a rebentar de triatletes! És espectacular! dirigint-me cap allà em trobo al Luis Enrique i ens desitgem sort. Em don un consell d'última hora que sempre venen bé. La sensació de competir colze amb colze amb un ex crack del futbol és difícil d'explicar. La seva senzillesa encara fa la sensació més confusa.

Em poso al calaix de 1h 14min. Jo pensava fer una mica menys, (1h10) però vaig pensar que aniria més còmode en aquest grup i així ho vaig fer. Tot plegat no em venia de 4 minutets.

Comença la cursa. La multitud és llença a l'aigua. Increible la imatge, per quedar-s'ho mirant durant una bona estona, però em tocava començar a nadar, doncs jo també era un dels protagonistes en la meva mesura. Qualsevol participant s'ha de sentir protagonista. És algo molt gran i s'ha de viure al màxim.

La natació no és el meu fort i em costa molt agafar el meu ritme. Massa gernt i difícil nadar. De tant en tant algun cop, estirada de cama, res que no hagi viscut en altres triatlons. La primera volta se'm fa un pel llarga però no vaig tant malament, quan surto i faig els 20 metres a peu per tornar a tirar-me a l'aigua veig que tinc forces triatletes per redera. La segona volta, més curteta es pot nadar millor i començo a nadar còmode a més bon ritme. Al final surto de l'aigua en 1h14 min (els meus càlculs eren bons). Satisfet per el temps em dirigeixo a fer la T1 i agafar la bici. M'esperen 180km amb 1800 metres de desnivell. Era el moment de veure com havia evolucionat amb la bici. Els primers 20 km els fgaig a ritme però sense exprimir-me queda molta cursa i encara no havíem pujat cap port. M'adelanten alguns triatletes a velocitats increibles. El Javi Maya em passa com si fos un avió. Jo segueixo amb el meu ritme i vaig fent. Arriba la rampa més forta de tot el recorregut. La faig sense problemes pujant al ritme que em permetien i es que hi havia tanta gent que era impossible adelantar. Veia la caiguda en qualsevol moment, però per sort me'n vaig lliurar. Durant l'ascencsió de la rampa veig a l'Angelo a un costat amb problemes mecànics. La cadena se li havia trabat. Em diu que segueixi. Els quilòmetres següents no parto de pensar en que no em passi res. Un problema mecànic seria determinant. Comencem a pujar un port que no es gaire exigent però constant, començo a apretar i vaig adelantant a força gent. Em trobo còmode. Començo a trobar-me companys de Probike que han sortit millor de l'aigua que jo. Primer el Luis, fem uns metres junts i decideixo tirar. Quan portave millor ritme, haig de parar per pixar...just en aquell moment! Ara ja sense males sensacions torno a apretar i seguim amb una bona bici. Arribal el Col de l'Ecre. 20 km de port. Aquí és in me'n adono que em trobo molt bé de cames. Sens dubte la decissió de canviar el caset i posar un 11-28 és totalemnt encertada. Pujo molt més suelto i veig a gent que va amb 25 o 23 que pateixen molt. Em trobo al David Soler, que nadant em deu haver tret uns 15 minuts. Això em dona forces per seguir a bon ritme, veig que si faig una bona bici arribaré a la marató amb temps per complir els objectius.

Fa molts calor, sort que la previsió era de pluja... Uns km després m'atrapa l'Oriol, que pujava molt fort, compartim una bona estona del trajecte fins que decideixo apretar un punt mes. Torno a coincidir amb el Luis Enrique, em diu que està patint molt amb la calor, jo em trobo la mar de bé, per sort la calor no m'està afectant com a altres participants. Corono el Col de l'Ecre i comença a baixar. Després faríem 2 portets més i el descens final fins arribar a Niça. Enllaço amb el Domingo, que va regulant moll però se'l veu molt sencer, penso que farà un bona marató. Pateixo una caiguda en un avituallament per culpa d'un participant despistat que es para en sec al mig de la carretera. No em faig gens de mal, bona senyal, la bici ha rebut més. La maneta de fre doblada i el canvi desajustat.

No comptava amb això, la veritat que em deixa una mica tocat anímicament. Vaig que hi ha algunes marxes que no acaben d'entrar bé. Em trec del cap els pensaments negatius i me'n adono que no queda altre que superar-ho. Segeuixo pedalent i procuro no posar les marxes que no funcionen bé. Torno a coincidir amb el Domingo i això em dona forces. He superat un petit entrebanc. Sentia que havia de seguir tirant. Contacto amb el Marc López abans dels 60 km finals. Disfruto molt de cada indret per on passo amb la bici, el calor i suport de la gent és d'agraïr quan passes per els pobles o en alguns punts de la carretera. Finalment, després de 5h53 min arribo a boxes per fer la T2. Estic encantat amb el parcial de bici, en el millor dels casos pensava en fer 6 hores. Així que de moment tot anava sobre rodes. Quedava la marató...

El passeig sembla l'infern, quina calor! tot i així faig els primers 10km molt còmode. Saludant a tothom que m'anima i amb un somriure constant. Això va canviant a mesura que passen els KM. Arribo a la mitja marató amb un bon temps. Començo a fer els números de la lechera i no m'ho puc creure. Estic per sota del meu temps desitjat que era 12 hores en el millor dels casos.

La segona mitja marató sem fa veritablement dura. Les cames em comencen a fallar cada cop més. Primer els bessons. Fortes punxades a tots dos i indicis de que en algun moment se'm pujaran.

Lògicament baixo el ritme, aquí em torno a desanimar una mica. He treballat molt aquest mesos, no volia abandonar. Tenia molt clar que no abandonaria, però si el dolor anava a més... No camino en cap moment, només en algun avituallament però el dolor cada cop és major. Per si fos poc, els quadríceps també han dit prou i també fan punxades. Semblo Robocop corrents. Els últims 10 km m'atrapa el Martin que també va justet. Em trec el barret davant seu! quin crac està fet. Va ser molt macu compartir els darrers km de patiment abans de ser Finishers tots dos.Quan queden 6 km pel final, el meu cap venç completament al meu cos i torno a tenir forces per córrer. Si, les cames em seguexien fent mal i després d'haver estirat un momentet puc pujar el ritme. Quina calor que fa! Veig a triatletes patint moltíssim i em sento afortunat perquè jo pensava que estava patint molt i la veritat és que comporat amb el que veia... jo no patia! A la marató passo a l'Angelo i el Guissepe amb diversos problemes físics. Veig a triatletes experimentats amb bons temos com Javi Maya o Raobert Mayoral patint molt a la marató, també els passo. Això em dona a entendre que el que estic fent és gran, molt gran! Sóc conscient que de cada 10 Ironmans ells en 9 farien millor temps que jo, però el fet es que jo estic responent a les adversitats i fent-me fort mentalment que és la clau per ser un bon IRONMAN.

Durant la marató veig als dos Marcel's! Vaya cracks. El Zamora s'emporta el seu 5è IM consecutiu. Com vola pel passeig, és increïble! L'animo sempre que puc! gran esportista, i millor persona, ho dic honestament.

El Carreras, també vola, he compartit molts entrenaments amb ell durant aquest 6 mesos i veritablement he aprés moltes coses al seu costat. Al final fa un temps de 10:20 min! tiempazo! ell tenia l'esperança de fer sub10. Però has d'estar orgullòs del teu temps, a l'abast de molt pocs. jo no sé si mai ho aconseguiré!

Els darrers metres de la marató són una festa. Tothom t'anima, t'aplaudeix, criden el teu nom..."allez vicenç" em diuen els francesos. Se'm posa la pell de gallina al trepitjar la catifa blava que em porta cap a la meta. Començo a moure el cap com un boig buscant a tres persones, no les trobo, segueixo mirant, no pot ser que es perdin la meva arirbada penso. De cop, sento que em criden i allà estan. Els meus pares i l'Alba. Tres persones importantíssimes a la meva vida. Ells han estat amb mi sempre, en situacions bones, no tant bones i difícis, han aguantat les meves tonteries i manies i les meves ausències a causa d'entrenaments inacabables. Per això i per moltes coses més...GRÀCIES!

També vull donar les gràcies a tots els membres del Triatló Probike-Intemperie per comaprtir amb mi tots aquests mesos d'entrenaments on hem rigut molt, a Probike per oferir-me la possibilitat de córrer un IM per ells i totes les facilitats que m'han donat des de el primer dia, a en Sergi i en Busi per "mimar" les meves cames per estar sempre a tope.

Per cert, el meu temps final va ser d'11h 31 min 4 segons.

Salut!

Vicenç Castellà

FINISHER

Duatló Ciutat de Mataró

2010-03-30T00:40:00.002+02:00

Ahir vaig fer el meu primer duatló de BTT. M'ho vaig passar molt bé. Està clar que no és la meva especialitat, però val molt la pena com a experiència. Tècnicament, no estic al nivell de ser competitiu en el tram de BTT i això em va fer acabar en una posició normaleta. Era conscient que anava a veure-les venir i a fer un bon entrenament. Em vaig apretar força als dos trams de córrer i, la veritat, és que va anar força bé. En el primer parcial de 6 km vaig fer el 24è millor temps, mentre que en el segon tram de cursa a peu vaig fer el 19è millor temps. Tenint en compte que hi havia més de 200 participants, la cosa no està gens malament.

Fa tot just dos mesos que vaig amb BTT, així que no es pot demanar gaire més. El tram de bici em va agradar molt. Molt compensat però en general duret. La pitjor part va ser un petit corriolet que es va fer una mica llarg per a les meves habilitats i va ser on vaig perdre més temps. Al final, vaig quedar el 106 en el sector de BTT, per concloure el meu primer duatló de BTT en la posició 89, de 225. Podria haver estat pitjor!

Em quedo amb l'experiència i lo bé que m'estant sortint les coses en la cursa a peu. Espero seguir amb aquest ritme!

Salut a tots i a totes,

Vinchen

ENTRENANT, ENTRENANT I ENTRENANT

2010-03-23T13:30:00.000+01:00

Després de més d'un més torno a actualitzar el blog. La idea és portar-lo força e ldia i actualitzar mínim un cop per setmana. Durant aquest temps no ha estat així. He estat més liat del compte però espero recuperar les bones costums i actualitzar més sovint.

Resumint una mica aquests darrers temps, voldria dedicar especial menció al I DUATLÓ BTT DE VILADRAU que s'ha tornat a ajornar! Sembla broma però és així! Estic convençut que això és el destí i que encaa no s'havia de fer. La tercera serà la bona! Encara no tinc dia confirmat però probablement tindrà llo a mitjans de maig, temps en el que no acostuma a nevar, no?jejejeje.

Pel que fa als entrenaments, dir que els porto més o menys al dia, considero que estic complint les pautes d'entrenaments que em donen així que estic força satisfet. Des de fa unes setmanes que m'he aficionat a la BTT. La veritat és que tot i que no tinc la tècnica dels meus companys de guerrilla disfruto molt i cada dia em trobo més cómode amb la meva Cannondale Flash F1. Així que un cop per setmana ens endinsem al parc de Collserola i ens apretem una miqueta.

Seguint amb els entrenaments, s'apropa l'època de competir i comença a agafar sensacions de cursa. És per això que el diumenge 14 de març vaig participar al Duatló Sprint de La Segarra. Era el meu debut en duatlons de carretera i les sensacions no van acabar de ser molt bones. Decididament prefereixo els triatlons, però són un bon entrenament. No serà pas l'últim que faré. En el tram de córrer vaig anar forçá bé, llàstima que les meves transicions són a càmera lenta i vaig perdre massa temps per agafar a un bon grup en bici.

El fet de tindre que competir amb una bici diferent amb la que actualment entreno també es va notar, però bé, mica en mica.

Seguint amb debuts, aquest diumenge debutaré en els duatlons de muntanya. Concretament a Mataró. En tinc moltes ganes tot i que sóc conscient que el meu resultat no serà gaire bó degut a que encara no baixo com m'agradaria per les trialeres.

Això és tot de moment, ens els propers dies novetats respecte el duatló de Viladrau i l'Ironman de Niça.

Salut i a tope!

Vinchen

MITJA MARATÓ DE GAVÀ

2010-02-23T14:20:00.000+01:00

Aquest darrer diumenge, uns quants membres de l’equip TRIATLÓ PROBIKE – INEMPERIE vam participar en la Mitja Marató de Gavà. Els resultats van ser molt satisfactoris per a tots i ens serveixen per seguir amb el nostre gran repte: ser FINISHERS a Niça!

La cursa s’iniciava a les 9:30 amb un clima moderat. Dic moderat perquè la previsió era de pluja i vent, així que tot i fer una mica de fred, les condicions eren millors de les esperades. Abans de començar la cursa vaig trobar-me amb alguns dels companys de l’equip com el Marc López, el Christian García i el Francesc Sevilla. Se’ls veia molt il·lusionats i amb ganes de fer un bon paper. Tots tres participaran, el 7 de març, en la Marató de Barcelona. Quins cracks estan fets!

Em va semblar veure el Domingo Roig, però la multitud a l’inici de la cursa feia difícil trobar a la gent i un imprevist d’última hora em va fer començar la cursa 2 minuts més tard...

Els primers Km vaig sortir força ràpid per tal de recuperar el temps perdut i apropar-me a la llebre d’1h 25’, que era el temps que volia fer. La veritat és que no va ser gens fàcil. Entre el temps perdut i la gran quantitat de participants que s’acumulaven en els primers km que transcorrien pel municipi de Gavà, no hi havia manera d’arribar a la llebre desitjada!

Durant els primers 10.000 m vaig coincidir amb el Marc López, el Christian Garcia i el Tano. Ens vam animar mútuament. Aquests petits detalls donen molta força durant la competició i són moments molt enriquidors. Tot això és gràcies a entrenar conjuntament i compartir el somni de ser IRONMAN com a Triatló Probike – Intemperie.

El segon tram de la cursa va ser totalment diferent. Les cares d’alegria i el bon humor s’anaven convertint en cares series, plenes de concentració i en algun punt plenes de patiment. El silenci predominava entre tots els corredors.

Pel que fa a les meves sensacions, a partir del Km 15, les cames em van començar a fallar. Els quadríceps estaven més carregats del compte, probablement per la manca d’escalfament o per els entrenaments acumulats en els darrers dies.

Val a dir que tot el recorregut de la Mitja Marató de Gavà és molt planer i molt propici per fer bones marques personals.

L’arribada a l’estadi de La Bòbila amb l’avituallament pertinent, les camilles de massatges i Compex van servir per arrodonir una de les millors “mitges” de Catalunya. Gavà ha estat la meva primera mitja marató i, segurament la primera d emolts més participants. El que està clar és que no serà la última.

Felicitats a tots i a totes en especial als membres del Triatló Probike – Intemperie. Seguiu així! Aprofito per felicitar al Domingo Roig pel seu gran temps! Fins la propera.

Demano disculpes per no incloure al Francesc Sevilla i el David Soler a la classifiació, però m’he mirat les classifiacions molts cops i no els trobo! Em sap molt de greu nois! Si voleu, em dieu els vostres temps i els posem, ok?

Classificació:

Domingo Roig 1h 24’ 31’’

Vicenç Castellà 1h 26’ 50’’

Christian García 1h 32’ 38’’

Marc López 1h 35’ 44’’

Cayetano Vinzia 1h 37’ 20’’

Cesc Hernández 1h 43’ 27’’

Ramon Jiménez 1h 48’ 08’’

DUATLÓ BTT DE VILADRAU APLAÇAT!

2010-02-12T09:23:00.002+01:00

Des de Protecció Civil recomanen no fer activitats esportives al bosc per les baixes temperatures i la dificultat de garantir la seguretat dels participants degut a les fortes glaçades ens ha fet prendre la difícil decisió d'ajornar la cursa.

En principi, es disputarà d'aquí un mes, el diumenge 21 de març.

Disculpeu les molèsties i gràcies per la vostra col.laboració.

Vicenç Castellà

ÚLTIM DIA D'INSCRIPCIONS!!!

2010-02-11T08:59:00.002+01:00

Aquest divendres dia 12 de febrer es tanquen les inscripcions a les 14:00 hores del I DUATLÓ BTT DE VILADRAU. No us quedeu fora! ànims a tots i a totes! Serà un espectacle dels bons.

Inscripcions a www.triatlo.org

Salut!

Vicenç

I DUATLÓ BTT DE VILADRAU (DESNIVELL BTT + MAPA RECORREGUT BTT + TRACK)

2010-01-28T23:47:00.001+01:00

Bona nit a tots i a totes. Ja tenim aquí la informació que faltava.
Disculpeu el retard! Per descarregar el track cliqueu sobre l'enllaç següent:

http://sites.google.com/site/duatlobttviladrau/home/tracks

Mica en mica es van omplint les places de participants!

ANIMEU-VOS!

Vinchen

1r Entreno grupal Ironman Nice + SPECIALIZED GLOBE ROLL

2010-01-26T23:34:00.001+01:00

Aquest diumenge passat, vaig poder conèixer a la major part dels companys del Projecte 2010, que el 27 de juny compartiran amb mi sortida a l'Ironman de Niça.

Va ser una experiència molt positiva. Hi havia molt bon ambient i la il·lusió que tots i cadascun d'ells transmetien a l'hora de parlar de l'IM em va donar molt bones sensacions del que ens depara d'ara en endavant.

La sortideta en bici de carretera va ser d'uns 70 km aprox. i vaig poder veure que en el grup hi ha força nivell. Espero poder fer més entrenos conjunts, també en natació i cursa a peu per veure el potencial del grup, fomentar el companyerisme i el bon ambient i fer una pinya per tal que tots ens sentim part d'aquest projecte.

Per cert, m'he afegit al món de la FIXED GEAR BIKE! Ja en tinc una! Concretament, la Specialized Globe Roll. Crec que és una preciositat. Molt minimalista i elegant! Això d'anar amb fixe per Barcelona té el seu encant, tot i que encara em queda molt per aprendre.

Ja explicaré les meves evolucions, de moment dir que encara no he caigut ni he atropellat a ningú! Bona senyal!

Salut!

Vinchen

I DUATLÓ BTT DE VILADRAU

2010-01-19T23:03:00.000+01:00

INSCRIPCIONS OBERTES!!!!! www.triatlo.org

La setmana vinent penjo els tracks!!!

2010 IS THE YEAR

2010-01-08T12:45:00.001+01:00

Bon any a tothom! La veritat és que ja tenia ganes de tornar a la normalitat, masses festes, menjar i, per descomptat, massa feina! Des d'ahir, però, ja faig el meu horari normal de feina i, per tant, ja torno a gaudir de temps per entrenar.

He de reconèixer que durant aquestes festes he practicat poc exercici físic, per no dir gens, només menjar i menjar... molt malament! Ahir ja vaig tornar als entrenos i vaig fer 4000 m Outdoor Swim a bon ritme. Amb el temporal que hi havia era una mica dur nadar a fora, molt vent, pluja i una mica de fred, però a la que et vas escalfant la piscina climatitzada fa el seu efecte i s'està d'alló més bé.

Pel que fa a la feina molt bé, porto un mes just i estic molt content. He entrat en el moment de més "merder" per la campanya de Nadal i no la he liat gaire... jejeje.

Més cosetes... us deixo dues fotos de les meves properes adquisicions si tot va bé. La primera ja n'estic convençut: Cannondale Flash F1. Ara em falta acabar de decidir-me per la segona. Vull alguna single que estigui bé, a més la Specialized Langster es converteix en "fixie" girant la roda. Crec que és una bona opció, no?

Bé, això és tot, vaig a dinar i a vendre bicis, jejejeje.
Per cert, els meus reptes de 2010 estan canviant... en el proper post us explico!

Salut a tots i a entrenar!

Vinchen

Transition time

2009-12-14T12:05:00.003+01:00

Ja fa gairebé una setmana que estic visquent a Barcelona. La meva nova feina va molt bé. De moment, estic molt content. Estar tot el dia en contacte amb bicicletes i material esportiu està molt i molt bé.

Aquesta setmana ha estat una mica d'aclimatació (encara no estic instal·lat al 100%), però ja he pogut entrenar una mica. Dilluns i dimarts me'ls vaig agafar per descansar després d'una setmana bastant dura. Dimecres, vaig tornar a la rutina sortint a córrer 1 hora. Vaig anar amb amics que feia temps que no veia (tornar a Barcelona suposa reprendre el contacte amb bons amics, cosa que és d'agraïr). El recorregut, sortint des del CES, va ser de 10 Km. Per tant, el ritme va ser força baix. Erem una bona colla i no era plan d'apretar. A vegades, més val adaptar-se a la situació. A l'endemà vaig pujar a Vic després de la feina i vaig anar a fer l'entreno de natació amb els triatletes. En total 3000 m. Aquesta setmana em vaig notar molt millor nadant que l'anterior, suposo que anava més descansat. Em sap greu que a partir d'ara no podré entrenar tant amb els companys del CN VIC-ETB per causes laborals, però la veritat és que Barcelona et dóna moltes possibilitats.

El divendres vaig tornar, després d'uns quants anys, a les instal·lacions del CN ATLÈTIC-BARCELONETA. Sóc soci des que vaig néixer, però durant la meva etapa a Viladrau el tenia abandonat! Vaig anar al gimnàs a fer peses, adbominals i estiraments durant 45 minuts i, seguidament, vaig anar a córrer. Aquest cop, tot sol, 50 minuts. Vaig fer un recorregut pel litoral de Barcelona, sempre veient el mar. En total em van sortir 11 km, per tant, ja vaig anar a un ritme més interessant que dimecres.

Aquest cap de setmana res de res quant a entrenaments... Ja sé que no és el que toca, però, com he dit abans, aquesta setmana de transició és diferent a la resta. Demà dimarts m'esperen 3000 m de natació que faré de bon matí i és que aquesta setmana em toca treballar per les tardes. Ja se sap, s'acosten les festes i les botigues van a tope. A partir de divendres començo a fer horari complet. Necessitaria que els dies tinguessin més de 24 hores per entrenar com cal! En fi, ja veurem com va.

Salut!

Vinchen

86 JEAN BOUIN

2009-11-30T20:43:00.002+01:00

Aquest diumenge passat, vaig participar per primera vegada en la mítica Jean Bouin. Enguany es disputava la seva 86a edició. No cal dir que la cursa és tot un referent en el món del Running popular. Més de 5.000 participants van prendre sortida esperant, cadascun d'ells, assolir els seus objectius (segurament, molt diferents els uns dels altres, a causa de la varietat de nivells que hi havia entre tots els participants). Els 10 km de recorregut, al llarg de llocs tan entranyables com la Gran Via, l'Arc del Triomf, Colón o el mateix Paral·lel, fan d'aquesta cursa una delícia.

Jo em prenia la prova com un entrenament més. No tenia molt clar quin era el meu temps real de cursa. El meu objectiu era baixar de 40 minuts, però tampoc volia rebentar-me. Un cop començada la cursa i després de trobar-me a uns quants amics, vaig optar per apretar el ritme i mirar d'arribar a la Gran Via amb un grup de corredors de nivell. I així va ser. Dos corredors, un de l'equip l'AIGUA i un altre de CORREDORS.CAT, portaven un molt bon ritme que s'ajustava a les meves intencions, així que vaig decidir seguir-los. El pas per el KM 5 (la meitat del recorregut) el vaig fer en 18'15''. El resultat, de moment, era molt positiu per les meves intencions. Fent càlculs, veia que podia baixar de 40 minuts sense problemes. Era conscient, però, que les meves forces anirien mimvant i que no seria capaç de fer el segon parcial en 18 minuts. De totes maneres, tenia 4 minuts de marge, així que tot semblava favorable per assolir l'objectiu.

A l'arribar al Paral·el, encara enganxat als dos corredors, vaig començar a notar-me una mica just de forces pel ritme que portàvem (3'24''/Km). Si el mantenia, arribaria a la meta amb uns temps estratosfèric per les meves possibilitats actuals, però era conscient que arribaria massa cansat i, per tant, la recuperació durant la setmana seria més lenta. Content amb com anava la cursa, vaig decidir que els altres dos corredors s'escapessin, tot i els seus crits d'ànims perquè els seguís. Aquella no era la meva guerra. Segurament més endavant ho serà! Els 2 darrers Km es van fer un pèl llargs, el ritme que portava no era tant bo (3'50''), però tot i així anava bé. Després de patir una mica en l'ascenció pel carrer Lleida, el que quedava era un simple tràmit. Vaig apretar els últims 200 metres per entrar a l'sprint i obtenir un resultat final de 38' 24''. Estic molt i molt content!! Ara ja sé del cert que puc baixar de 40 sense gaires dificultats.

A Strands teniu el vídeo de totes les arribades, incloent la meva en el minut 38!

Ahir dilluns vaig descansar i avui dimarts toca natació. Espero trobar-me millor que en el darrer entrenament de natació on el refredat que tinc em va jugar una mala passada. La distància a completar avui és de 3.000 metres.

Dimecres vinent començo a treballar a Probike i, per tant, tornaré a fer vida a Barcelona. Res més de moment. Salut per tots!

Vinchen

Back to the City!

2009-11-27T11:01:00.000+01:00

Alguns ja sabeu de què va, però ara ja ho puc comunicar oficialment. D'aquí un parell de setmanes torno a viure a Barcelona. M'ha sortit un feina a ProBike, les condicions són prou bones i crec que he fet bé en agafar-la. La meva tasca serà la de venedor, com ja venia fent darrerament. És evident que és un salt qualitatiu, ja que, a més a més, particiapré en la redacció de cròniques, en l'organització d'esdeveniments, en l'actualització de la web... Per tant, estic molt content. Per fi, aplicaré alguna cosa que he estudiat, no?

Deixant de banda el tema laboral, tot i que he trigat masses dies a actualitzar, dir que els entrenaments segueixen el seu curs. Aquesta setmana porto 5.500 metres acumulats de natació i 15 km de cursa a peu. Aquest diumenge vinent, participo a la Jean Bouin, la mítica cursa de Barcelona que enguany arriba a la seva edició 86. Ja són anys! El recorregut és de 10 Km per la ciutat de Barcelona. Mai he fet un 10.000 metres sol, sempre l'he fet formant part d'un triatló i vull veure com em va. La veritat és que m'ho agafo com un entrenament més, però necessitava participar en alguna cursa... Des de mitjans d'octubre que no en feia cap i ja em picava el cuc!

Ah si! La I Duatló BTT de Viladrau ja és tota una realitat! He creat un grup al Facebook amb el seu corresponent esdeveniment. Si teniu intenció de participar o col·laborar, feu-vos-hi membre. Tant al Facebook, com al blog i com a la web de la Federació Catalana de Triatló i teniu tota la informació.

Això és tot de moment, avui aniré a córrer suau de cara a diumenge i una mica al gimnàs. Deixo l'enllaç d'un vídeo de l'entrenament de natació d'ahir dimecres dels triatletes del CN Vic-ETB.

El video és gentilesa de la Mariona. Moltes gràcies.

No afluixeu!

Vinchen

KEEP ON MOVING

2009-11-17T10:06:00.000+01:00

Una setmana més a les esquenes! Segueixo en la primera fase d'entrenaments, la que consisteix en agafar un bon to físic per començar a fer entrenaments de volum. Seguint el planning de cada setmana, dimarts i dijous vaig nadar 2.000 metres, cada dia. Continuem insitint molt en els exercicis de peus que tan importants són en la natació.

Dimecres i divendres vaig anar a córrer. El dimecres amb la tropa dels migdies del CN VIC-ETB. No entrenem gaire, però que bé ens ho passem, eh? Les dues sortidetes van tenir una durada de 45 min cadascuna. Com he dit abans, encara no estem en el període de molta canya. Aquests dos dies també vaig aprofitar per anar al gimnàs, tonificar la musculatura, fer algun estirament i els pertinents exercicis de propio, que han de servir per evitar ensurts a nivell de lesions i arribar a Zürich el més senser possible.

Diumenge vaig sortir 2 horetes amb BTT pels voltants de Viladrau. Alguns ja esteu al cas, però ara crec que ja ho puc comunicar a tothom! El 14 de febrer tindrà lloc a Viladrau el 1r Duatló BTT de Viladrau, amb un recorregut de 5 KM RUN - 20 KM BIKE - 2'5 KM RUN. Tinc moltes ganes que aquesta cursa vagi molt bé i és que, amb el suport i l'ajuda de molta gent, vaig tenir la idea de crear aquesta cursa i espero que no sigui la última! El circuit del duatló ja està gairebé enllestit, falta concretar algun petit detall i grabar-lo per poder penjar el Track. Recordeu que tota la informació la tindreu aquí, al meu blog personal, i, sobretot, al blog del Duatló BTT de Viladrau.

Me'n oblidava, la foto és de la CUBE REACTION XT, la BTT que de moment té més possibilitats que em compri. L'he anat a veure i m'encanta. Molt bona relació qualitat-preu. Si algú em pot donar informació, endavant!

Això és tot de moment. Estic pendent de noves notícies que poden canviar una miqueta la meva vida... ja veurem com va tot!

Salut i canya!

Vinchen

TRAINNING TIME

2009-11-05T10:01:00.000+01:00

Aquesta setmana ha començat oficialment la temporada. Ja en tenia ganes! No és que hagi descansat gaire, però tot es va apropant i cada cop estic més motivat pels grans reptes que afrontaré aquest any.

Per fí ja hem doblat les sessions de natació. Dimarts va ser la primera i tot i que el míster encara no ens exigeix molt, va ser una sessió prou bona. Al final, van sortir uns 2.200 metres en els que van haver moltes sèries de peus... quin fart de picar de peus i no moure'm!

Dimecres al matí vaig sortir amb bicicleta de carretera amb el Rogero. AQUEST COP SÍ! Vaig baixar fins La Garriga per fer una ruta d'uns 65 km, passant pel Vallès i el Maresme. El temps va acompanyar força i va servir per tornar a activar-me. Feia 2 setmanes que no tocava la bici. Em va agradar molt el recorregut, alternava carreteres una mica transitades amb carreteres desertes, rectes llargues per rodar a bon ritme i alguna pujadeta, que també són necessàries. Els dos "portets" que vàrem fer són Can Bordoi i Coll de Parpers.

Avui dijous, els entrenaments segueixen el seu curs. Al vespre tornem a l'entrenament de natació amb els membres del CN VIC-ETB. Abans, però, intentaré anar a córrer 1 horeta o repetir en bici, unes 2 hores i mitja com a molt. Depèn dels ànims i de la companyia que trobi, jejeje!

Volia donar les gràcies al Rogero per la bona estona que vam passar fent el que més ens agrada i, sobretot, pel dinar que em va fer després a casa seva! Estava molt bo! També aprofito per agrair a la Mariona per ser la primera seguidora del blog! Ja he estrenat la llista, jejeje! Espero que amb el temps tingui més seguidors...De mica en mica.

Això pinta molt i molt bé. A tope!

Vinchen

READY, STEADY, GO!!!

2009-10-30T11:43:00.000+01:00

Tot i que oficialment la temporada no comença fins la setmana vinent, jo ja he començat a entrenar. Després de 8 dies de descans total, el dimarts vaig tornar a nadar: 1000 metres a un ritme mig, més que res per tornar a activar el cos. A partir de novembre començo amb les dobles sessions de natació que m'han de servir per acumular metres, molts metres de cara l'IRONMAN i, perquè no, adquirir tècnica i una braçada més eficient.

A l'endemà, vaig anar a córrer per la Carretera de les Aigües amb el Marcel Batlle. Tot i que fa poc que ha tornat de fer l'IM de Hawaii, ja comença a fer entrenaments, més o menys suaus. Vaja crack! Ens van sortir uns 16 Km de cursa a peu. Va ser un bon entrenament. Sense anar a un ritme molt exigent, van ser uns quilòmetres molt constants, sempre a 4'30''/Km. Espero que repetim més sovint. Segur que em beneficiarà entrenar al seu costat.

El dijous, tenia pensat fer una sortideta amb bici de carretera pel Maresme/Vallès amb el Rogero. Malauradament, els seus problemes de menisc s'han complicat i sembla ser que haurà de passar pel quiròfan. Des d'aquí, vull donar-li molts i molts ànims. Tot anirà bé. Al final, com no conec massa la zona per anar sol amb bicicleta, decideixo anar a córrer per el Passeig Marítim de Premià. Em surten uns 12 Km que sumats als del dia anterior es converteixen en una càrrega de treball acceptable. En acabar, dutxa ràpida i cap al SBR a fer una ullada, jejeje! Em vaig comprar unes ulleres de natació. Les Zoggs Predator Mirror. Feia temps que volia tenir-les. A veure com surten... Espero que bé!

Al vespre, entrenament de natació. Per acomiadar-nos de la temporada, en Pep ens fa jugar a Waterpolo. Definitivament, no és el meu esport. Hagués preferit fer un entrenament dur!!! Però va estar bé per desconnectar, fer coses diferents i carregar piles de cara a dimarts vinent.

D'aquí poc explicaré una cosa que considero força interessant. Suposo que la setmana vinent ja podré parlar-ne lliurament.

Per cert, aquí deixo el vincle del reportatge que el Canal 33 va fer del Garmin Barcelona Triathlon, el passat diumenge 25 d'octubre. Surto dos cops! jejejeje. La veritat és que s'ha d'estar molt atent per veurem.

http://www.tv3.cat/videos/1586429

Vinchen

25-07-2010: IRONMAN TRIATHLON SWITZERLAND

2009-10-23T18:45:00.000+02:00

(Cliqueu sobre el logo per veure el video de presentació )

La setmana passada va concloure la temporada de triatlons. He participat en 4 i les sensacions, com ja he dit varies vegades, han estat molt bones. La veritat és que l'aturada arriba en el pitjor moment... Tinc moltes ganes de fer tris! jejeje. Ara bé, això no em preocuopa en absolut, sóc relativament jove i em queden molts anys de triatló, fins al punt d'avorrir-lo. Tot esport necessita del seu temps de descans, recuperació i tornada als entrenaments de volum, i això és el que faré en els propers mesos. A partir del dia 1 de novembre...comença lo bó!

Si tot va bé, el proper mes de juliol participaré a Zürich en l'Ironman de Suïssa. Sincerament, no m'imaginava de cap de les maneres participar en una cursa d'aquesta magnitud en un futur tan pròxim. Coses de la vida m'han portat a fer-ho i, val a dir, que les ganes que tinc de començar a entrenar són enormes. Sóc molt conscient de la dificultat de la prova i del gran esforç que hauré de fer per assolir el meu objectiu, que no és cap altre que concloure el recorregut dins del temps permés (com a màxim 17 hores).

Un Ironman és la meca de tot triatleta. Una experiència per la qual tot esportista hauria de passar i un punt de partida. Pel que es diu, mai tornaràs a ser el mateix després de participar en un IM. Totes aquestes raons em fascinen i vull saber si és cert o, per contra, aquesta cursa està massa mitificada.

Molts creuen que sóc un inconscient i que no estic preparat per acabar un IM. La seva raó és la meva escassa experiència en el món del triatló: 3 triatlons sprint i un olímpic són el meu diminut bagatge. Ara bé, no crec que això sigui determinant. El que si que veig que ho és són les hores d'entrenament que hi dediqui, la seriositat amb que m'ho prengui i la il·lusió de ser FINISHER!

Un IM no és un triatló com els altres, per tant, tots els debutants d'aquesta prova partim d'un punt força igual quant a experiència. Juntament amb una bona colla de triatletes del meu equip, el CN VIC-ETB, prepararem plegats aquesta gran fita que tots esperem aconseguir i no tinc cap dubte de que així serà si mantenim la gran pinya que hi ha actualment i les ganes que es tenen d'entrenar per afrontar un dels reptes més importants de les nostres vides.

Encara queda molt, uns 9 mesos. El camí serà llarg i dur, però a la vegada molt gratificant.

Vinchen

GARMIN BARCELONA TRIATHLON 2009

2009-10-21T12:47:00.001+02:00

Aquest diumenge passat vaig fer el meu debut en distància olímpica (1500 m swim/ 40 km bike/ 10 km run). Les sensacions no podien ser millors. S'ha de dir que era un triatló molt i molt ràpid, amb la qual cosa el temps final no és comparable amb el d'altres olímpics. Tot i així, estic molt satisfet de les 2 hores i 20 minuts que vaig trigar a fer tot el recorregut.

Com sempre, el tram més fluix va ser el de la bici. Malgrat que vaig aconseguir pujar el promig fins a 36 km/h, estic molt lluny dels forts en bici. Però bé, mica en mica i anar progressant. La natació va ser força complicada a causa de l'estat del mar. Les grans onades feien difícil mantenir un ritme i sovint et desviaven de la trajectòria òptima. Al final, 27 minuts per completar els 1500 metres. Un temps correcte dintre el que cap.

A la cursa a peu vaig gaudir com un nen! Tot i ser el tram final, quan acumules més fatiga, vaig gaudir moltíssim dels 10 km corrents per llocs com el Parc de la Ciutadella o l'Arc del Triomf. Els 39 minuts que vaig trigar van ser molt emotius.

Pel que fa a les transicions... lentes, molt lentes. Tractant-se de mi, això no és cap novetat! A la primera, recital de lentitut! Més de 4 minuts per treurem el neoprè i agafar la bici... Em queda molt per entrenar! I a la segona, un minut i mig. No sé què faig! Tant es triga a penjar una bici, treure's unes sabatilles i posar-se unes altres?

En resum, estic molt i molt content del resultat. Com ja he dit, vaig gaudir moltíssim i tinc moltes ganes de fer més i més triatlons! Llàstima que ara s'aturen i no tornen fins el maig. Almenys em queda el consol que ja sóc Finisher i que ja he fet un passet més, tot i que molt petit, cap a l'IRONMAN de Zürich que m'espera el proper dia 25 de juliol de 2010.

P.D. Tot i acabar-se els tris, ara comença lo bó!

Salut i canya!

Vinchen

Tri Sprint de Vilanova

2009-10-13T11:23:00.000+02:00

Aquest diumenge passat vaig participar en el Tri de Vilanova. Era el meu tercer triatló i de moment, com ja és habitual, l'afrontava amb moltes ganes. No vull fer una crònica de la cursa ni molt menys. Només dir que estic prou satisfet del resultat obtingut, tot i que veient els parcials haig d'apretar en les transicions i la bici. Però bé, això tot just acaba de començar, així que mica en mica.

Una de les coses que m'està agradant més del món del triatló és que en les 3 curses en les que he participat fins al moment en totes m'he trobat amb gent coneguda. Tot just acabo d'entrar en aquest món, així que em fa gràcia veure a gent que conec. A Vilanova em vaig trobar al meu antic professor d'educació física, l'Alberto Roig, amb qui ja vaig coincidir al Tri de Puigcerdà i feia molts anys que no ens veiem. A Vilanova també vaig veure a un antic company de futbol, l'Alberto Peña. Des dels 16 anys que no ens veiem... Tela!

És evident que aquest esport està en un moment d'expansió important. Això explica que diumenge vinent uns 3500 triatletes es reuniran a Barcelona per participar en el Garmin Barcelona Triathlon. Per cert, aquí jo faré el meu debut en distància Olímpica. Tot i que tinc la sensació que no he entrenat prou, espero fer un resultat acceptable i, sobretot, gaudir de la cursa i el gran ambient que hi haurà.

No vull acomiadar-me sense abans felicitar al Marcel Batlle per la seva magnífica actuació a l'Ironman de Hawaii. Finisher amb un temps total de 9 h 46 min! Tiempazo! Segueix així Marcel!

Vinchen

Presentació

2009-10-07T15:27:00.000+02:00

Avui, dia 7 d'octubre, inauguro el meu blog personal. Feia temps que en volia tenir un, però no trobava el motiu per fer-lo. Des de ben petit, el món de l'esport m'apassiona i la majoria de les coses que faig tenen una relació molt directa amb ell. És per això que aquest blog personal tocarà bàsicament i exclusiva el "meu" món de l'esport.

Després de 18 anys jugant a futbol, entrenant de valent i sacrificant moltes coses, vaig començar a pensar que era el moment de canviar d'esport, de provar altres coses que em cridaven molt l'atenció i que per raons de compatibilitat no podia fer. Encara sóc relativament jove, 24 anys, i la meva condició física és correcta, per tant, era conscient que si volia canviar d'activitat física i competir dintre de les meves possibilitats no em podia encantar.

Dit i fet, tot va començar quan vaig veure un reportatge emès per Canal+ sobre la Marathon des Sables. Per a mi, va ser una sorpresa enorme veure que un dels meus ídols futbolístics que havia penjat les botes de futbol es dedicava ara a un esport totalment diferent. Parlo del Luís Enrique Martínez, ex jugador del FC Barcelona, entre d'altres. El Luís Enrique va continuar la seva vida fent esport, i de quina manera! Marathons, pedalades i Triathlons!

Sempre he admirat la gent capaç de superar-se contínuament. Gent que estima l'esport, que és capaç de gaudir entrenant tot i sacrificar moltes coses i que té un objectiu o una missió, i de ben segur que l'assoleix.

Aquell reportatge em va impactar, la duresa de Sables és inimaginable. Córrer pel desert, durant una setmana, a temperatures molt altes i amb tirades llargues de quilòmetres diaris. Per si tot això fos poc, cada participant havia de portar a sobre tot el que necessitava: roba, alimentació... Quan no es corria, el descans tampoc era luxós, ni molt menys. Els participants descansaven en Haimas (tendes típiques del desert), on el matalàs era el terra. Per tant, comoditat ben poca.

Les meves sorpreses no es van acabar aquí veient el reportage. En l'equip del Luís Enrique vaig identificar una cara! Una persona que feia molt que no veia i que no tenia cap idea que estigués en aquest "mundillo". El Marcel Batlle, un antic company d'escola, participava a Sables.

Al llarg del reportatge vaig poder confirmar la impressió que tenia sobre el Luís Enrique. Una persona molt enrotllada i d'una senzillesa espectacular malgrat ser un ex futbolista de certa importància. Els futbolistes acostumen a viure en una bombolla, aïllats de la realitat, i, per a mi, va ser genial veure com el "Lucho" es barrejava, sense cap problema, amb tots els corredors de Sables.

Com ell mateix va dir, "aquí, en aquestes curses, jo sóc un més. Ho faig per passar-m'ho bé i gaudeixo moltíssim. Estic practicant un esport que no és el meu, per tant, sóc un aficionat més".

Com a periodista que sóc, la tafaneria forma part del meu caràcter i, per tant, vaig investigar per tal de contactar amb el Marcel Batlle i cada cop m'anava interessant més i més per aquests esdeveniments esportius, sobretot els triatlons.

De rebot, em vaig apuntar a l'equip de Triatló del C.N.VIC-ETB. Un dia que acompanyava un amic, que vol preparar les oposicions de bomber, a apuntar-se a classes de natació, vaig veure que allà hi havia un equip de triatló. No m'ho vaig pensar gens. Era el moment de fer el pas i canviar. El futbol m'encanta, sóc feliç jugant i m'ha donat coses molt bones a la vida, però, a diferència del que pensava anteriorment, el futbol no ho és tot.

Des de l'abril passat que estic apuntat a l'equip i les sensacions són genials. He trobat un grup fascinant. Tots són molt bona gent i el tracte que m'han brindat és brillant. De moment, ja he fet dues curses. Concretament, el Triatló Sprint de La Vila i el Triatló Sprint de Puigcerdà. El debut va ser especial. Córrer a casa, a Barcelona, ciutat en la qual he viscut durant 19 anys i on tinc bona part de la meva família, va ser una sensació especial. El resultat era el de menys, volia veure que se sentia, i les sensacions van ser molt i molt bones. L'ambient és esplèndid. La coordialitat entre els corredors es fa palesa en tot moment, no com en el futbol.

Després va venir Puigcerdà. Ja portava una mica més de temps entrenant i vaig millorar el resultat considerablement. Dos triatlons molt diferents que només coincidien en les distàncies (750m nadant, 20km de bicicleta de carretera i 5km de cursa a peu). El primer era multitudinari, el segon molt més familiar. En l'un es nadava al mar i en l'altre en un llac. En l'un, el ciurcuit de bici era completament pla i urbà i, en l'altre, hi havia un últim pendent pronunciat i transcorria majoritàriament per carretera. En el primer, la cursa a peu es feia prop del mar i, en el segon, a 1300 metres d'alçada... i així trobaríem moltes més diferències.

La veritat és que per ser una introducció m'he allargat bastant. Sempre que em poso a escriure em passa això. Intentaré ser més breu en les properes entrades.

Sort a tots i a fer KM!!!

Vinchen